MALJINDA KELMENDI
JUDOKA KOSOVAR, OR OLÍMPIC A RIO 2016
“Confio que Espanya ens reconeixerà ben aviat”
“Puc fer més pel meu país que els polítics. Em fa feliç ajudar-lo i competir sota la meva bandera”, diu Kelmendi, primera campiona olímpica kosovar
No competeix a Tarragona per lesió, però hi participa com a tècnica
Des de la graderia
La delegació kosovar segueix amb un important desplegament de mitjans l’actuació dels seus judokes i, de fet, és una de les poques delegacions que les grava amb càmera de vídeo. Kelmendi voldria estar competint, però s’ha de conformar analitzant la competició des de la graderia, mentre l’entrenador Toni Kuka, un exjudoka amb la carrera truncada per la guerra dels Balcans, dona instruccions a peu de tatami
No importa quants títols guanyi en la meva carrera, l’or olímpic serà el millor moment de la meva vida fins que em mori
Una lesió ha impedit a Maljinda Kelmendi (Péje, Kosova, 1991) competir en els Jocs Mediterranis de Tarragona, però l’equip kosovar no es queda sense l’aportació de l’única campiona olímpica del petit país balcànic, ja que forma part del cos tècnic encapçalat per l’entrenador Driton Toni Kuka, tota una institució a Kosova. Kelmendi, des de la graderia del pavelló de Cambrils, no es perd cap detall de les actuacions de les seves compatriotes, després de les quals baixa a la zona de vestidors i els dona consells per millorar. No els cal gaire assessorament extra, a les competidores kosovars, ja que tenen un nivell envejable fruit de molts anys de treball al voltant de la figura de Kuka i amb Kelmendi com a principal estendard. La judoka no defuig les qüestions polítiques –“m’he adonat que sempre hi acabes involucrat d’una manera o una altra”, diu– i creu que Espanya, ben aviat, reconeixerà el seu país.
Com està de la lesió que li impedeix competir? M’imagino que li sap greu no participar...
Sí, és una llàstima. Està evolucionant segons el previst i espero estar recuperada d’aquí a un mes per participar en un torneig obert d’àmbit europeu a Alemanya, que em servirà per agafar ritme competitiu i comprovar si estic al cent per cent. Després, tornaré als tornejos de primer nivell, com per exemple el campionat del món de Bakú, a finals de setembre. Llavors espero tornar a estar al meu millor nivell i aspirar a les primeres posicions.
Quina és la seva feina aquí a Tarragona?
Ajudo l’entrenador i assessoro els nostres judokes. Observo els combats, anoto les errades, els punts a millorar, i després ho posem en comú amb l’entrenador i els nostres judokes.
La seva experiència és molt important per als joves esportistes kosovars, no?
Sí, i tant, en tinc molta, ja que he participat en diversos campionats d’Europa i del món, i els puc ensenyar coses sobre la lluita, però també sobre com fer front als nervis, a la pressió...
La llarga i estreta relació entre vostè i l’entrenador, Toni Kuka, explica en gran part els èxits del judo kosovar?
És molt important, és el meu entrenador des que tenia vuit anys, la relació és molt estreta i ens entenem molt bé. Sempre hem format un molt bon equip que ha donat fruits, i ara que l’ajudo com a tècnic, també.
Malgrat que vostè no participa en aquests jocs, el nivell de Kosova és igualment elevat...
Sí, tenim judokes de molt nivell i els resultats que estem aconseguint ho demostren. Com a mínim hem d’aconseguir tres medalles, d’or si pot ser.
Això significa que a Kosova es treballa molt bé el judo?
Sí, treballem de valent i, sobretot, tenim un dels millors entrenadors del món. És fàcil fer campions a Alemanya o el Japó, però té molt més mèrit fer-ho en un país petit com el nostre. Ell és un entrenador molt complet, ja que també és psicòleg, fisioterapeuta... cuida tots els detalls. És per tot això que, en la meva opinió, és el millor entrenador del món.
Què va sentir en guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Rio, la primera per a Kosova després de la independència?
Va ser un sentiment molt especial. No importa quants títols acabi guanyant en la meva carrera, aquell sempre serà el millor moment de la meva vida, fins al dia que em mori. Or olímpic en la primera participació del meu país... Va ser increïble.
Què opina d’aquests Jocs Mediterranis?
Potser no hi ha molt de públic, però l’organització és molt bona. Potser no hi ha molts competidors, però la majoria són d’alt nivell, de manera que es pot veure una bona competició. És, per tant, un bon campionat.
Com viu el fet que Espanya no reconegui Kosova?
No és que m’interessi gaire el tema polític, però al final t’adones que hi acabes involucrat d’una manera o una altra. De fet, jo puc fer més pel meu país que els polítics, i em fa molt feliç ajudar-lo d’aquesta manera. Competir sota la meva bandera, escoltant el meu himne, és emocionant. Estic convençuda que la gent a Espanya és positiva, dona suport a causes com la nostra i fa costat a la nostra gent. És sobretot una qüestió humana, de solidaritat, que està per sobre de la política, que és una cosa diferent i no tothom hi està involucrat. És per això que crec que ben aviat serem reconeguts per Espanya també.
Catalunya viu una lluita similar a la del seu país...
Sí, en sé alguna cosa. Nosaltres aquí ens estem sentint molt ben tractats, notem molt de suport, i és una cosa que agraïm especialment. És per això que dic que al final el que importa és el sentiment de la gent, més enllà de la política, i que les coses s’acaben posant a lloc.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.