Era un dia especial per a Berta Castells. Familiars, amics i alguna autoritat local de Torredembarra ocupaven bona part de la graderia de l’estadi d’atletisme de Campclar, que presentava un bon aspecte. Potser per això, perquè competia a casa i tenia el suport dels seus, Castells no va poder amagar certa decepció en acabar en la quarta posició. I encara més després d’un bon començament. “Quan ja en el primer llançament he batut la meva marca de l’any, amb sensacions bones, esperava que els altres fossin millors. M’he quedat a mitges”, va afirmar la llançadora de martell torrenca, que lamentava haver-se deixat endur, una mica, per la passió: “Quan tires més amb el cor que amb el cap a vegades les coses no acaben de sortir. Ho he intentat fer tan bé com he pogut i he competit fins al final. Estic contenta i molt agraïda pel suport, ha sigut bonic, amb força gent i un bon ambient.”

Quan va saber quines serien les seves rivals, ja va tenir clar que el seu objectiu era el bronze, amb la francesa Tavernier i la turca Kaya força inabastables. Malgrat tot, l’atleta catalana veu a prop la mínima per a l’europeu, els desitjats 69 metres: “Ha de sortir en les properes proves, ja que ara en tinc dues per setmana. Ens hem d’apropar als 70 metres sí o sí.” De fet, Castells reitera que ahir era “un bon dia per aconseguir-ho”, però després del primer llançament les coses no van sortir prou bé.