En una sala de premsa del Palau Blaugrana plena a rebentar com poques vegades s’ha vist, Paco Sedano va treure un paper rebregat on hi tenia anotats, un per un, una llarga llista de noms que volia mencionar en el seu comiat. Deixa la porteria del Barça, deixa el club que ha defensat durant onze temporades, deixa la pràctica professional de l’esport que estima. Però, queden amics, coneguts, saludats, rivals, anècdotes, exhibicions que sempre mantindran el record del millor porter de la història del Barça. Un tipus d’una categoria humana difícil d’igualar. El Palau el durà sempre al cor en forma de samarreta amb el dorsal 28 penjada a la zona noble. Al costat d’emblemes com Epi, Solozábal, Borregán o Barrufet, entre d’altres. “He tingut el millor comiat que es pot tenir. La millor setmana de la meva vida. I això que no vam guanyar la lliga”, diu Paco Sedano, mentre garanteix que està en un dels millors moments físics de la seva carrera.

Però, després de molt de temps desvivint-se per l’esport que l’ha fet tocar el cel ha cregut convenient que la família passi a un primer pla. “Tenint un contracte com el que tenia, amb un futur docent al club i amb tot el que comporta el Barça, gairebé ningú hauria pres la decisió que ha pres. Però, això és el Paco. Sincer”, explica Kike, el seu germà, amb qui sempre ha tingut una relació especial. “No podia seguir sense tenir el cap concentrat al 100%. No seria lleial amb el club”, comenta Paco Sedano. “A la vida, no tot és esport. Fins i tot, per a les persones que ens dediquem a l’esport”, avisa Fran Burgueño, amic, soci i entrenador de porters al Catgas Energia Santa Coloma. “Es retira perquè no l’he pogut guanyar mai sent rival seu i sempre m’ho podrà recordar”, comenta Burgueño somrient.

Al llarg dels onze anys que ha viscut a Barcelona, Paco Sedano ha deixat una petjada enorme. “Quan va agafar el títol de subcampió de lliga a Torrejón, tothom el va ovacionar. És un respecte que s’ha guanyat”, comenta Kike, germà gran, que va compartir vestidor durant moltes temporades amb Paco al Móstoles. “Sempre em diu que soc el jugador que més esbroncades li he etzibat. Però, quan arribàvem a casa res transcendia a la nostra relació personal. Això ens ha ajudat a créixer”, comenta.

El camí del millor porter del món no ha estat sempre de flors i violes. En els inicis, Cristian, un dels noms de la llista del comiat, li va prendre la titularitat. “I mai va posar mala cara”. recorda Kike. “Quan jo vaig arribar, el Dídac, que aleshores era porter del B i la temporada vinent serà del primer equip, no sabia ni qui era jo”, comenta amb un somriure foteta Paco Sedano. “Amb els anys he après a gestionar la pressió en els grans partits. A saber gaudir de les situacions límit de partit. I això és el que fa gran un esportista i el situa entre el millors”, analitza el fins ara capità del Barça, que també va voler tenir paraules per a Juanjo, també porter del Barça i amb qui ha tingut una gran vinculació pel fet de compartir una situació familiar similar.

Se li fa un nus a l’estómac quan parla dels mals tràngols de la seva etapa a can Barça però no hi apareixen finals perdudes ni títols que no van arribar. “Quan ho he passat més malament és amb les lesions de Sergio Lozano i Ari Santos. Són persones que estimo”, recorda el petit dels Sedano. Amb Lozano, que el rellevarà com a capità del Barça, sempre han tingut una relació especial. “Quan va arribar, es va instal·lar al pis de sota casa meva. Menjàvem sempre junts, anàvem a entrenar, convivíem. Ens vam unir molt”, recorda d’una època en què també va teixir gran amistat amb els joves del B. “El Joselito ha acabat sent alumne meu i m’alegro que tot li vagi bé”, comenta Sedano, que en els anys que ha estat a Barcelona ha acabat la carrera i un màster, ha obert escoles de porters, escoles de jugadors amb paràlisi cerebral i amb discapacitat intel·lectual, ha fet de professor de la federació catalana... “Deixo moltes coses a Barcelona. No me’n penso anar del tot”, diu. “És un fora de sèrie. Un paio metòdic a qui li agrada que les coses es facin ben fetes”, diu Burgueño.

D’aparença freda, Paco Sedano guanya en els espais curts. “En el tracte amb els nens dels campus veus com és el Paco. Un tros de pa amb un cor gegant”, diu l’entrenador de porters del Catgas. “Estan molt units amb la seva filla Paula. Es desviu per ella”, afegeix el germà gran de Sedano. I per això, ho deixa. Deixa enrere la seva vida professional quan li quedaven dos anys de contracte i es dedica, més enllà de tots els seus projectes personals en el món laboral, a la seva filla. La nineta del seus ulls. “I ella no volia que ho deixés”, riu. A partir d’ara, els pavellons tancaran abans i els conserges no s’hauran d’esperar que Paco Sedano firmi autògrafs a tota la gent que l’admira. Tant a dins, com a fora la pista. Faci el que faci, s’ha guanyat un mantejament etern.