L’orgull i la capacitat de sacrifici quan tenien el partit se’ls esmunyia per la via ràpida i no van impedir ahir finalment la derrota d’Espanya, amb el lliure català Aaron Gámiz, en la final dels Jocs Mediterranis contra Itàlia (1-3). És la tercera final seguida que perd l’equip estatal després de cedir contra Itàlia a Pescara 2009 i Egipte a Almeria 2005. La calor infernal que fa a la Tàrraco Arena Plaça no va impedir veure, per fi, una bona entrada. El primer equip d’Espanya i probablement el tercer d’Itàlia, una potència mundial de primeríssim nivell que va apostar per un equip molt jove i amb futur, van donar espectacle. L’equip estatal, també amb un grup de futur, va manar en el primer set amb relativa comoditat amb rendes de 4 punts fins i tot en el tram final (14-18) amb Gámiz molt actiu en defensa, però Itàlia va apel·lar al bloqueig. El cop moral va ser mal digerit i el segon set va ser transalpí de totes passades, amb un 0-5 de sortida. Itàlia no va tancar la final en la pilota de partit de què va disposar en el tercer parcial i Espanya va reaccionar adjudicant-se el set en la novena pilota, empesa per les ales per Villena i pel centre per Fernández. El quart parcial també s’estava decantant per als de Muñoz fins que els transalpins van recórrer de nou al bloqueig.