El bon gust de l’herba
Djokovic guanya el primer títol de Grand Slam després de dos anys de crisi vencent Anderson en la final
El serbi escombra el seu rival en els dos primers sets i sentencia en el desempat del tercer
Si serà el punt final de la travessia pel desert de Novak Djokovic o una aturada en un oasi caldrà que els pròxims resultats ho confirmin, però al Cèsar el que és del Cèsar. El jugador serbi va aconseguir amb tot mereixement el seu quart títol de Wimbledon més de dos anys després d’aixecar el seu darrer trofeu d’un Grand Slam (Roland Garros 2016). Un període en el qual ha arribat a caure, a causa de les lesions, del primer lloc del rànquing de l’ATP al 22è que ocupava fa només un mes. El serbi va passar per la sala d’operacions el gener passat i el seu retorn al març, amb canvis constants en l’organigrama del seu equip, no va inspirar, d’entrada, gaire confiança. Ahir, però, Nole va tornar a somriure després d’imposar-se a Kevin Anderson (6-2, 6-2 i 7-6) en una final en la qual al sud-africà ja no li quedava gaire més joc després de superar uns quarts de final i unes semifinals maratonians (10 hores i 50 minuts entre tots dos partits).
Djokovic va començar amb la directa posada. En el primer joc ja va trencar el servei del seu rival i hi va tornar en el cinquè per posar-se 4-1 en només 19 minuts de joc i doblant gairebé el nombre de punts guanyats per Anderson, que amb prou feines era capaç de puntuar durant el servei del seu rival. El cansament feia efecte sobre un Anderson molt imprecís que va acabar perdent la mànega amb onze errors no forçats, gairebé la meitat que tots els que hi va haver en la semifinal contra John Isner (24).
El partit no podia continuar de millor manera per a Djokovic, que tornava a trencar el servei del seu rival en l’estrena de la segona mànega. En el tercer joc va estar a punt de minar la moral d’Anderson aixecant un 40-0, però el sud-africà, amb penes i treballs, va aconseguir salvar el seu servei. Els problemes, però, van tornar en el cinquè joc. Amb 15-40 va enviar massa obert un cop de dreta i Djokovic es va posar 4-1. Amb onze errors no forçats i un sol punt amb el seu segon servei en el transcurs del segon set, Anderson era la viva imatge de la impotència, mentre que a Djokovic el partit es posava de cara sense ni un sol minut de patiment. Anderson només va aconseguir alterar Djokovic quan en el joc següent es va posar 40-40 i va forçar el joc més llarg fins aleshores des de la posició de restada. No va servir de res, però en el següent servei de Djokovic, amb 5-2 en el marcador, Anderson va aconseguir la primera pilota de trencament. El serbi la va remuntar i va sentenciar el segon set.
De nou Anderson va obrir el tercer al servei, i aquest cop sí que el va poder defensar. El desequilibri llavors es va fondre i la igualtat es va imposar. Els dos jugadors no cedien el seu servei, per bé que l’únic que va tenir l’oportunitat de trencar-lo va ser Anderson. En tres jocs diferents, sis cops, quatre dels quals amb la posssibilitat d’endur-se la mànega. Djokovic no va sucumbir a la pressió i va remuntar tots els moments crítics fins a forçar el joc de desempat. Anderson el va començar amb punt en el servei, però el serbi li va clavar un 5-1 per la via ràpida i es va endur el partit i el torneig a la primera ocasió. Es va agenollar sobre l’herba de Wimbledon, en va arrencar uns brots i se’ls va menjar com a celebració, com ha fet sempre a Londres. Anderson va perdre una ocasió d’or de guanyar un Grand Slam. Havia tingut el suport del públic, però no va poder fer res contra el cansament –dissabte a la matinada es va despertar amb forts dolors als peus i va necessitar una sessió de fisioteràpia– i la solidesa de Djokovic al servei (68 de 93 punts guanyats), factor que va decantar la balança.
Notícies
Dilluns,13 maig 2024