Estela, amb la barrera dels 23 segons a l’horitzó
Atletisme. La velocista competirà en el doble hectòmetre de l’europeu després d’haver rebaixat els seus registres de 100, 200, 300 i 4x100 m en l’últim mes
La velocista vilanovina Estela García Villalta (1989) ha fet un últim mes per emmarcar. En aquest període ha estat capaç de rebaixar els rècords catalans de 100 m (11.30 a Getafe) i 200 m (23.11 a Tarragona), i els estatals de 300 m (37.30 a Barcelona) i 4x100 m (43.31 a Tarragona). Al llindar dels 30 anys, Estela exerceix de cap de files al capdavant d’unes noves generacions de velocistes que progressen a marxes forçades, com ara les seves companyes d’entrenament Cristina Lara (1995) i Jaël Bestué (2000). Totes tres seran a l’europeu de Berlín, que es disputa entre el 7 i el 12 d’agost.
Els números canten i l’atleta del Nike gaudeix d’un pletòric estat de forma. “Sembla mentida, però estic en el millor moment de la meva carrera esportiva. Els anys d’experiència i el grau de maduresa et donen un plus. Coneixes perfectament el teu cos i saps quan has de forçar en els entrenaments o quan has de prioritzar el descans”, comenta la deixeble de Ricardo Diéguez. Estela admet que, de moment, les coses li van rodades. “La temporada està anant molt bé. L’objectiu principal és l’europeu de Berlín, però algunes coses no estaven previstes, com ara el rècord de 300 m. Va ser una oportunitat que va sorgir a última hora i estic supercontenta perquè va ser com un test per veure com estava.” De totes maneres, la recordista catalana té la vista fixada en els 200 m, la seva distància preferida. “A l’europeu, a veure si puc baixar dels 23 segons. També he fet marca personal en els 100 m i això vol dir que estic més ràpida que mai. Si estic competitiva, penso que puc fer-ho. En l’últim europeu es va accedir a la final amb 23.05. No sé a Berlín com es plantejaran les semifinals, però en teoria si baixes de 23 se suposa que ha de ser suficient per arribar a la final, i seria un gran pas”, confessa.
Un relleu il·lusionador
Tot i que també té la mínima en els 100 m, Estela se centrarà en els 200 m, tenint en compte que també corre un relleu de 4x100 m amb moltes possibilitats. “Penso que amb les marques que vam fer al campionat d’Espanya de Getafe, podríem baixar de 43 segons [el rècord estatal és 43.31] i aleshores se suposa que podríem córrer la final, però en els relleus hi intervenen molts factors, que no caigui el testimoni, i de com corrin les rivals”, sentencia.
L’únic contratemps d’un últim mes rodó va ser la desqualificació en la final dels 100 m del campionat estatal, en què era la màxima candidata a l’or després de la seva magnífica prestació en les semifinals (11.30). “Si reacciones en menys de 0,100 centèsimes al tret de sortida es considera sortida nul·la, i jo em sembla que ho vaig fer en 0,99 [imperceptible a l’ull humà]. Jo en aquell moment no n’era conscient, però tampoc vaig voler discutir amb els jutges tenint en compte que en la final hi corrien les meves companyes, la Cristina i la Maribel. Després les vaig anar a felicitar. M’hauria agradat córrer la final, però me’n vaig anar amb marca personal”, resumeix. En aquest sentit, Estela explica per què es van aconseguir tan bones marques en el campionat a Getafe: “Es van reunir unes condicions òptimes. El tartan dur per als velocistes és ideal, el vent també va ser favorable, els més de 600 metres d’altitud de Getafe i el fet que molts corressin sota la pressió per obtenir les mínimes, tot hi va ajudar. Ja hi podrien fer més competicions, en aquesta pista.”
Oberta a nous reptes
Més enllà de l’europeu, Estela García no es tanca la porta a fer el salt als 400 m en el futur, després d’haver establert el rècord estatal en els 300 m. “Els 400 m són molt durs, no només competir-hi sinó entrenar-los. Si baixo dels 23 en 200 m, no descarto fer el salt, però tampoc ho prioritzo”, sentencia.