Ja fa dotze anys que Georgina Oliva era la rookie de la selecció espanyola. Tot just era la seva primera convocatòria per a un mundial, tenia 16 anys i donava descans a les altres migcampistes en els moments puntuals. Aprenia d’Esther Termens, de Júlia Menéndez o de Núria Camón, que aleshores duien el timó d’un combinat estatal que, en el mundial del 2006 a Madrid, va firmar el quart lloc, el millor resultat històric d’una selecció espanyola en un campionat del món. “En tinc un bon record perquè era el meu primer mundial i perquè vaig estar molt a gust però jugava, com a molt, cinc minuts per partit i no tenia un rol protagonista com el que tinc ara”, explica Gigi Oliva, que ara milita a les files del Kampong holandès. L’aleshores migcampista de l’Atlètic de Terrassa ha madurat, ha crescut i les ha vist de tots colors per arribar a ser un dels grans referents de l’equip que dirigeix Adrian Lock i que avui, contra Alemanya, podria igualar aquella gesta de plantar-se a les semifinals d’un mundial. “He viscut la caiguda, el fracàs de no classificar-se per a Londres 2012 ni per al mundial del 2014... i ara tornem a mirar cap amunt”, analitza l’única supervivent en actiu d’aquell equip que el 2006 va tancar el mundial en quart lloc. “No teníem recursos, l’hoquei va canviar i ens vam quedar enrere, hi va haver un moment en què perdíem contra seleccions a les quals, normalment, guanyàvem sense problemes... va ser molt complicat”, hi afegeix Oliva, que ha passat per moltes etapes vestint la samarreta de la selecció espanyola.

“Ara tenim un gran grup. M’hi sento molt bé. Hi ha molta pinya i això és molt important. Recordo l’últim mundial –Rosario 2010– i no es respirava aquest bon ambient. Això repercuteix dins el camp”, afirma. L’arribada d’Adrian Lock al capdavant del combinat femení va ser un punt i a part en el rumb de l’equip. “Ha aconseguit crear unes rutines d’entrenaments i que els resultats arribin. Que la gent lluiti i s’impliqui sense que ningú estigui per sobre. Venim de molt avall i no hi volem tornar. Compartim l’esforç”, admet Gigi Oliva que, dotze anys després de ser la jugadora més jove de la selecció que va aconseguir el millor resultat en un mundial, vol repetir la gesta. “Tot ha canviat. Ara ajudo les més joves i també gaudeixo més que mai jugant”, conclou un dels puntals de la selecció espanyola.