Doncs sí, ha anat així, ja ho veus. No em tocava plegar encara i, de fet, no em vaig desvincular de l’handbol. A Banyoles vam pujar de segona a primera catalana i la temporada passada amb el GEiEG vaig anar a alguns entrenaments i a tots els partits que vaig poder. Parlant amb l’entrenador, amb en Cata, em va fer l’oferta i em va dir que vingués, que si em veia amb cor a ell li agradaria que hi fos per donar un cop de mà amb la meva experiència, per ajudar la mainada i tot plegat. I en vam parlar a casa i vam arribar a la conclusió que sí que podria ser. Així també em podria treure l’espina d’haver plegat tan malament. El comiat va ser brutal i tot molt maco, però me’n vaig anar amb aquella sensació que encara no em tocava plegar.

Sí, i a més quan tens una altra criatura, que en tinc dos i encara és més difícil de compaginar. Però tinc aquella motivació, de fa temps, que el meu fill em veiés jugar i veus que o no podrà ser o no se’n recordarà... I ara tinc el petit que té dos anys i dius, per què no? Que ell en pugui gaudir. I jo també: treure’m aquella espina que em va quedar fa dos anys ja.

Sí que me’n queda, sí. I aquella sensació que salto a la pista i em bull la sang encara. I això ho vaig notar tant quan era a Banyoles com quan era al GEiEG. No era el moment de plegar i ho podré fer més bé o més malament. Estaré millor o pitjor físicament. Però m’encanta l’handbol i poder entrenar-me i jugar de tant en tant és fantàstic. I no he de demostrar res a ningú. Perquè una de les condicions, o premisses, és que vaig de tercer pivot, de jugador veterà que aporta més en els entrenaments...

Sí, perquè hi ha situacions de partit o d’entrenament en què pots dir: mira, això és una situació real i quan passa això el millor és que et posis de tal manera. Perquè, collons, fa 28 anys que jugo a handbol! O 29 ja... I poder aportar aquesta experiència als nois joves o, no ho sé, la temporada és molt llarga i aquest any passat en Jairo [Montes], per exemple, es va fer mal al genoll, al menisc, i es van quedar amb un sol pivot. I l’Uri [Márquez] també treballa i, per circumstàncies, et pots trobar un cap de setmana sense pivots o només amb un. I dius, Masmi si pots donar un relleu, que tampoc és treure les castanyes del foc, sinó una rotació de deu minuts i que l’altre no hagi d’estar jugant els 60 minuts perquè evidentment, en la categoria que estem, jugar-los és complicat i més fer-ho a un alt nivell. Si puc donar aire al pivot o aportar el que pugui, jo estaré més content que res... [riu]

Jo hi he estat sempre vinculat, a l’equip. Xarxes socials, grups interns de WhatsApp... Són els meus amics i l’any passat, que em vaig casar, l’equip sencer va venir al meu casament. Hi he mantingut la relació i no perds el contacte. Potser n’hi ha dos o tres que potser no conec tant, però entre que venen de la base i ja s’havien entrenat amb nosaltres, com jo, que encara que estigués en altres equips a quatre o cinc entrenaments a l’any hi anava..., mantens la relació. I els canvis que dius són molt positius: entrenador, baixes i altes de jugadors que segueixen tots remant en la mateixa direcció... No em preocupa gens ni mica, aquest aspecte.

Exacte, en Canyi, si per la feina s’ho pot combinar i pot jugar... O l’Esteve, que també torna i és un gran al·licient. I crec que ell sí que està en un gran nivell i que pot tirar l’equip endavant. Jo no, però no negaré que poder tornar a jugar al seu costat em fa una il·lusió espectacular. Tant pels partits que vaig jugar amb ells com amb en Jordi González o en Marc Prat... És genial tornar a jugar amb ells i aportar la meva experiència.

És espectacular. I ja venim de més anys així: s’està demostrant que quan a una persona se li dona la responsabilitat hi ha un canvi i aquella persona respon. Ja va passar estant a Plata amb l’Edu Nonó i l’Esteve Ferrer. Després, quan van marxar ells, va aparèixer en Dalmau Huix i va començar a despuntar en Sergi. L’Uri, quan jo vaig plegar, va fer un salt espectacular, que ja ho feia molt bé i ho va fer millor. En defensa sempre s’ha anat millorant... I ara que els ha tocat a ells, si fa o no fa el mateix. Amb la joventut que tenen... Són joves però tenen experiència, de jugar campionats i entrenar-se molt temps amb el primer equip: saben els mecanismes i aquest any que ve pel que fa a l’equip les coses pinten molt bé perquè si als que ja hi havia hi afegeixes jugadors com l’Esteve i en Marc Canyigueral, no fas cap canvi i reforces l’equip. Espero que es noti i és una millora que no exclou a ningú. Ve gent de la casa que ha estat vinculada al club i hi afegeixes gent que pot aportar moltes coses.