Diu el tècnic de la selecció espanyola, l’anglès establert de fa molts anys a Catalunya Adrian Lock, que la psicologia és fonamental. Considera que cada jugadora és un món amb un entorn que la condiciona, Per tant, predica que les fórmules per transmetre la informació que els vol fer arribar per motivar-les, per estimular-les, per treure’n, en definitiva el màxim rendiment, són sovint diferents. Una diversitat, remarca, al servei del bé comú, de l’equip, el gran tòtem. Els fets han demostrat que el brillant bronze obtingut del mundial de Londres és el fruit d’una filosofia de grup que ha generat una sinergia espectacular. La veterana Gigi Oliva –28 anys–, l’única supervivent del quart lloc obtingut a Madrid 2006, ja va assenyalar que en altres convocatòries no es respirava el mateix ambient de solidaritat, d’unitat, d’igualtat. L’equip no només ha segellat un èxit històric sinó que ha donat espectacle. Va perdre la semifinal conta Irlanda en els shoot-outs però, tret d’un primer quart més fluix, va oferir mostres de la seva qualitat, amb gust per l’hoquei sobre herba. Lock ha modelat un grup que pressiona molt bé gràcies un to físic excel·lent imprescindible i que mima la bola amb criteri, conscient que la possessió és un valor. La subcampiona, Irlanda, per exemple, se sent còmoda amb un hoquei directe en què en fa prou defensant i sortint al contraatac. Holanda, superior i intel·ligent tàcticament –6-0 en la final– va concedir-li la bola de bon començament buscant l’error en la possessió i la va destrossar.

Espanya va ser superior a Austràlia, la cinquena del rànquing mundial i plata el 2014, en el partit per al tercer i quart llocs (3-1). Havia empatat contra aquest conjunt quatre cops en els partits precedents, però el dia que tocava va signar un primer quart excel·lent i va encarrilar l’èxtasi. El triomf va ser un exercici de superació. El disgust de la derrota en la semifinal contra Irlanda va costar de digerir. El bronze adquireix encara més valor si és té en compte que Austràlia va obligar la totpoderosa Holanda a recórrer als shoot-outs per eliminar-la.

L’arribada de Lock va ser la conseqüència de dos grans fracassos. Espanya no es va classificar per jugar a Londres 2012 i tampoc no va accedir al mundial 2014. Calia una sacsejada que ha dirigit amb criteri amb un grup molt jove que espera arribar al seu zenit a Tòquio 2020.