Reforçats

“És un gran avantatge no perdre ningú, mantenir aquest bloc que teníem i afegir-hi gent i de nivell... Ens permet fer un salt qualitatiu important”, destacava Catarain en l’entrevista a L’Esportiu prèvia a la tornada a la feina de l’equip, que fa tot just un any vivia un autèntic canvi de cicle amb el relleu a la banqueta, a la junta directiva i al mateix vestidor; amb sis baixes respecte de l’any anterior.

El primer curs del Bordils a plata va començar a Vigo, a la pista de l’Academia Octavio, amb la mateixa plantilla que mesos abans havia assolit l’ascens en el tercer intent seguit, a Sòria amb Pau Campos a la banqueta. De seguida l’equip es va veure afectat per lesions de llarga durada (Esteve Ferrer, Jordi Masó...) i, amb la primera permanència, van arribar les baixes de Martí Vila o Masó mateix. Marc Canyigueral va ser el primer a fer el salt a l’Asobal, el 2015, per jugar en l’Aranda –les dues següents temporades ho va fer a Conca, al Ciudad Encantada, també de la màxima categoria–, i l’estiu posterior era Edu Nonó qui iniciava la trajectòria professional, de dues temporades, en el Bidasoa. David Masmiquel es retirava per motius familiars i, poc abans de l’inici de lliga, Esteve Ferrer acceptava l’oferta del Tuïr occità de la lliga prenacional francesa, amb qui va assolir l’ascens a la lliga nacional 3 aquest darrer curs. Oriol Masmiquel o Enric Pedraza van incorporar-se a l’equip de Pau Campos provinents d’altres clubs de la demarcació i, Mario Martínez, de la Roca quan els vallesans havien baixat de plata. El lateral, que es va reincorporar a l’equip en la segona volta la temporada passada, ja amb Sergi Catarain en el lloc de Campos, és baixa aquest curs. La resta, sempre, jugadors del prolífic planter del Blanc i Verd, peces que han arribat a liderar l’equip com aquest darrer any Sergi Mach i Arnau Palahí

“Així també em podria treure l’espina d’haver plegat tan malament. El comiat va ser brutal i tot molt maco, però me’n vaig anar amb aquella sensació que encara no em tocava plegar”, argumentava la setmana passada a L’Esportiu David Masmiquel, sobre la seva tornada a l’equip, que s’afegeix a les d’Esteve Ferrer i Marc Canyigueral. L’esquerrà, però, ha d’esperar a conèixer el seu destí professional com a docent i la disponibilitat abans de valorar, amb el club, les opcions de fitxar per l’equip del seu poble.

Afinar-se

“Tenia molt clar que volia canviar el nivell dels equips, apujar-lo. Fa un any vaig notar, al principi, que ens faltava contundència a l’hora de rebre xocs. A les primeres jornades ens vam trobar gent amb molt més pes, força. Hem enfocat aquesta pretemporada amb aquest objectiu i per això arribar a la final de copa era una prioritat. Serà molt desequilibrat, però els xocs ja seran de nivell, i contra l’Adrianenc i el Barça B o a la pista del Sant Quirze, que perfectament podria jugar a plata... Es compleixen els requisits per arribar molt més fins a la primera jornada”, deia Cata sobre la preparació, de sis setmanes i quatre partits. El primer és el dia 22 amb el Fraikin Granollers, en la semifinal de la supercopa catalana al Blanc i Verd. Set dies després, allà mateix, serà l’Adrianenc el rival en el primer dels tres amistosos. El següent és l’únic a fora, a Sant Quirze del Vallès el 2 de setembre, i el darrer assaig, a casa amb el Barça B set dies abans que comenci la lliga.