Adel Mechaal, com fa un any en els 1.500 m del mundial de Londres, es va quedar ahir a les portes del podi en els 10.000 m de l’europeu de Berlín. La doble aposta del fondista palamosí a la capital alemanya, en què també competirà en els 5.000 m en la jornada de dissabte, no va començar de la manera esperada. Mechaal ho va donar tot, va estar molt atent als moviment del cap de la cursa, va guanyar protagonisme per controlar el ritme en la segona meitat de la prova, però en la recta final li va faltar la frescor necessària per esprintar per les places d’honor. El francès Morhad Amdouni (28:11.22) va guanyar la partida al belga Bashir Abdi (28:11.76), i l’italià Yemaneberhan Crippa (28:12.15) va acabar arrabassant la medalla de bronze al corredor català (28:13.78).

Els representants turcs, entre els quals hi havia el defensor del títol, Polat Kemboi Arikan, i l’espanyol Chiqui Pérez es van deixar veure en la primera meitat de la cursa, però a l’hora de la veritat van fer figa. Tampoc va poder mantenir el ritme el líder europeu de l’any i l’ídol local, l’alemany Richard Ringer, que va optar per la retirada abans d’arribar al setè quilòmetre. Les últimes voltes van ser pura selecció natural, i Amdouni, Abdi, Crippa i Mechaal van ser els més forts. “Faltant 100 metres he vist que l’italià venia molt fort, i jo, sincerament, arribava escàs de forces a la part final, degut als diversos problemes que hem tingut durant la preparació per lesions i problemes de salut [una infecció al queixal el va deixar fora de combat durant diverses setmanes]. Tenint en compte aquests contratemps i tal com arribava, el quart lloc no és un mal resultat. Me’n vaig satisfet i feliç perquè he lluitat fins al final i he fet vibrat la gent, tal com havia promès. He arribat mig marejat”, va confessar Mechaal, que es va haver d’asseure una bona estona sobre el tartan per refer-se de l’esforç. En tot cas, l’atleta del New Balance pensa que pot oferir un millor rendiment en els 5.000 m: “Era el meu segon 10.000 m, he respost a quatre atacs i, vulguis o no, et puja l’àcid làctic. Hi ha hagut algun moment de la cursa en què m’he posat al davant per frenar el ritme, però en la part final em veia bé. Sabia que a causa dels problemes que he tingut no havíem treballat prou la velocitat i necessitava trencar la cursa des d’una mica lluny. Ja fa alguns campionats que quedo a les portes del podi, però penso que en els 5.000 m ho puc fer millor. A veure s’hi em recupero bé.” Amb el quart lloc de Mechaal, el maresmenc José Ríos continua sent l’únic català a pujar en un podi europeu en els 10.000 m. Precisament ahir es complien setze anys del seu tercer lloc en una plujosa jornada de l’europeu de Munic 2002. Res a veure amb la calorosa jornada d’ahir a Berlín.

En la sessió de tarda també va competir la manresana Mònica Clemente, que amb un vol de 4,20 m no en va fer prou per accedir a la final del concurs de perxa. El passi a la final va quedar fixat en 4,35 m, una alçada que estava a l’abast de la recordista catalana, que en el campionat d’Espanya va superar el llistó en 4,45 m.