Xoc de trens a Berlín
Campionat d’Europa. El renascut Bruno Hortelano defensarà el ceptre continental de 200 metres davant el campió mundial a Londres i el gran favorit, el turc d’origen àzeri Ramil Guliyev
Ramil Guliyev, el velocista turc que va fer saltar la banca en el mundial de Londres, i el renascut Bruno Hortelano, defensor del títol d’Amsterdam, creuaran els seus destins avui en la final dels 200 m de l’europeu de Berlín. Ahir van fer els deures en les semifinals, controladors i sense voler exprimir-se més del compte (20.33 Guliyev i 20.29 Hortelano), i avui (21.05 h) no faltaran a la cita en una de les curses més esperades del campionat. El tercer en discòrdia és el poderós suís Alex Wilson, que es va imposar en la tercera semifinal amb la millor marca (20.16).
L’atleta tatuat d’origen àzeri és el gran favorit. Més enllà del títol mundial, arriba a la cita com a únic europeu capaç d’haver trencat diverses vegades la barrera dels 20 segons (19.90) aquest curs i d’haver plantat cara als grans especialistes nord-americans i caribenys a la lliga del Diamant. Per a Hortelano, corre la final ja és tot un triomf personal després d’haver estat a punt de veure estroncada la seva carrera esportiva per un accident de trànsit el 2016. El guant negre amb què cobreix la mà dreta és la mostra més evident de les seqüeles del sinistre. “El simple fet de tornar a córrer, de sentir-me competitiu, i de tenir les mateixes sensacions d’abans ja és una victòria. Veig que pel simple fet de ser aquí ja m’emporto una victòria, amb independència dels resultats”, ressaltava en una compareixença prèvia a l’inici de l’europeu. En tot cas, el triple recordista estatal ha recuperat la seva millor versió i ja ha rebaixat el seu rècord espanyol fins al llindar dels 20 segons (20.04). “Físicament em veig capacitat per baixar dels 20, però no sé quan serà”, confessa. Hortelano va tenir ahir un record per la seva família: “Em fa molta il·lusió que siguin aquí a l’estadi els meus pares i sobretot la meva iaia, que té 92 anys i ja va ser als Jocs de Rio.” El velocista espanyol, nascut a Austràlia on els seus pares treballaven com a biòlegs moleculars, té arrels a l’Espluga de Francolí. Allí hi va néixer la seva mare, Pilar Roig, i encara hi viu la seva iaia, Isabel Ferran, que no es perdrà la final d’avui.
Si Guliyev se centra en el doble hectòmetre, un altre campió del món, el noruec Karsten Warholm, no en fa prou a competir en la seva especialitat (400 m tanques) i a Berlín vol ampliar horitzons i també lluitarà per la corona dels 400 m llisos. “Només es viu una vegada; així que ho faré”, va etzibar entre somriures en la conferència oficial del campionat. Ahir es va guanyar l’accés a la final de demà amb suficiència (44.91). També estaran entre els vuit millors el britànic Matthew Hudson-Smith (44.76) i el velocista del FC Barcelona Óscar Husillos (45.17). La final de 400 m tanques serà avui (20.15 h).
Títol israelià
Pel que fa les finals de la jornada, Lonah Chemtai Salpeter, nascuda fa 29 anys a Kenya, va proporcionar la primera medalla d’or en pista en uns europeus a la delegació d’Israel després de dominar de cap a peus la final de 10.000 m, amb un registre de 31:43.29. Salpeter va arribar a Israel el 2008 com a mainadera de l’ambaixador de Kenya i va acabar casant-se amb un israelí, amb la qual cosa va obtenir la nacionalitat el 2016. En el concurs de pes femení es va allargar el festival dels llançadors polonesos de la jornada de dimarts i Paulina Guba li va arrabassar en l’últim intent (19,33 m) el títol a la gran favorita, la doble campiona europea, l’alemanya Christina Schwanitz (19,19 m).No hi va haver sorpreses en el disc, en què el lituà Andrius Gudzius, campió del món a Londres, va complir els pronòstics i es va imposar amb un millor tir de 68,46 m. Després de la prova es va homenatjar l’alemany Robert Harting, que amb el sisè lloc s’acomiadava dels grans campionats amb un palmarès espectacular, que inclou un títol olímpic, tres de mundials i dos d’europeus. La gran alegria per a l’atletisme germànic, però, va arribar en la cloenda en què Arthur Abele es va coronar com a nou rei del decatló. El musculat atleta alemany nova poder reprimir les llàgrimes després d’una etapa molt complicada en què va haver de fer front a un trencament del tendó d’Aquil·les i a una paràlisi fàscia.
