El quart i la discòrdia
Handbol. El Bordils rep aquest dimecres el Fraikin Granollers en la semifinal de la supercopa, un duel amb tres antecedents que arriba amb més motivació que mai per als del Blanc i Verd
Les finals de la supercopa de Catalunya són diumenge al Palau d’Esports de Granollers i, si no hi ha cap daltabaix, el Barça Lassa i el Fraikin Granollers es disputaran el primer títol oficial del curs 2018/19. Els catalans de l’Asobal juguen demà passat les semifinals, a un partit i a la pista dels dos finalistes de la copa catalana al Blanc i Verd el 18 de juny: Bordils i Sanes. Als de Sergi Catarain, campions abans que comencés l’estiu, el sorteig els va emparellar amb els vallesans, per quart cop i després que fos el Barça Lassa (2012 i 13) el que visités Bordils.
El conjunt d’Antonio Rama, que va trencar la ratxa de 146 partits sense perdre dels blaugrana aquesta primavera (28-29), duu més hores aquesta pretemporada que el Bordils. D’entrenaments i de partits: va començar a treballar l’1 d’agost i ahir va tancar l’estada a Brest (Bielorússia) amb el tercer partit en tres dies. El Bordils, que comença la lliga una setmana després, s’hi va posar el 6 d’agost i aquesta semifinal serà el primer partit de l’estiu –en té tres, després, abans de l’inici el 15 de setembre.
Els motius
Des del 23-32 de fa dos estius –el Granollers va jugar aquesta semifinal el 2017 a Sarrià de Ter (26-29)–, les relacions entre el Bordils i el Granollers han canviat. El motiu principal va ser la sortida fa un any de Pep Reixach, en forma de cessió, per cobrir la baixa per lesió de Mamadou Gassama a l’extrem dret vallesà. Al Blanc i Verd van entendre i acceptar el moviment, només faltaria, per l’oportunitat que suposava per al seu jugador. Però que el Fraikin es dirigís directament a l’esquerrà sense avís previ no va agradar. Gens ni mica. Tampoc, la negativa de cedir jugadors del segon equip del Granollers (1a estatal) per jugar a plata amb Sergi Catarain, que acabava de perdre per lesió l’altre esquerrà, Gerard Farrarons. El dretà Xavi Montero, del filial del Bordils, va ocupar aquella posició, a mà canviada. Fins i tot la tornada de Pep Reixach va ser neguitosa perquè, amb la permanència en joc i l’extrem amb escàs protagonisme a la plantilla de Rama, una altra lesió va fer que la cessió s’allargués un mes. El 2 de març, el dia abans de la visita del Barça B al Blanc i Verd, el Granollers va fer oficial la desvinculació, via Twitter.
La data per jugar aquesta semifinal tampoc va ser cap negociació fàcil. Catarain i Pasqui ja tenien lligat el dia 22 abans del sorteig, en cas que al Bordils li toqués el Barça. L’atzar va torna a dur el Fraikin al Blanc i Verd i la data anunciada va ser el 25 d’agost (dissabte). Amb les finals fixades per diumenge i les pretemporades dels dos equips ja definides, la data es va avançar a dimecres 22, però als despatxos del Palau Olímpic no va ser ben rebuda i es va proposar el dia 23, dijous. La coincidència amb un acte cultural al municipi –no arriba als 1.700 habitants– feia que al Blanc i Verd no agradés contraprogramar una activitat del poble i, enmig de la negociació pel dia i amb l’Handbol Bordils en ple estira-i-arronsa amb les entitats locals, el Granollers va acabar imposant el dia 22 com a darrera opció.
La distància entre el segon conjunt català –tercer en l’Asobal, en els quarts de final de l’EHF i botxí del Barça després de 146 partits sense perdre en l’àmbit estatal– malgrat hagi perdut més de mig equip titular –Bernatonis, Cabanas, Marc Cañellas i Resina– i el tercer –va assolir la cinquena permanència a plata la penúltima jornada tot i perdre, a casa– és sideral. Però el partit ja no s’espera com una festa de benvinguda del club amateur a l’equip professional, a l’estil Mister Marshall i amb tots els honors. I si el mateix Fraikin va guanyar al Palau el 13 d’abril...