Els motius

Des del 23-32 de fa dos estius –el Granollers va jugar aquesta semifinal el 2017 a Sarrià de Ter (26-29)–, les relacions entre el Bordils i el Granollers han canviat. El motiu principal va ser la sortida fa un any de Pep Reixach, en forma de cessió, per cobrir la baixa per lesió de Mamadou Gassama a l’extrem dret vallesà. Al Blanc i Verd van entendre i acceptar el moviment, només faltaria, per l’oportunitat que suposava per al seu jugador. Però que el Fraikin es dirigís directament a l’esquerrà sense avís previ no va agradar. Gens ni mica. Tampoc, la negativa de cedir jugadors del segon equip del Granollers (1a estatal) per jugar a plata amb Sergi Catarain, que acabava de perdre per lesió l’altre esquerrà, Gerard Farrarons. El dretà Xavi Montero, del filial del Bordils, va ocupar aquella posició, a mà canviada. Fins i tot la tornada de Pep Reixach va ser neguitosa perquè, amb la permanència en joc i l’extrem amb escàs protagonisme a la plantilla de Rama, una altra lesió va fer que la cessió s’allargués un mes. El 2 de març, el dia abans de la visita del Barça B al Blanc i Verd, el Granollers va fer oficial la desvinculació, via Twitter.

La data per jugar aquesta semifinal tampoc va ser cap negociació fàcil. Catarain i Pasqui ja tenien lligat el dia 22 abans del sorteig, en cas que al Bordils li toqués el Barça. L’atzar va torna a dur el Fraikin al Blanc i Verd i la data anunciada va ser el 25 d’agost (dissabte). Amb les finals fixades per diumenge i les pretemporades dels dos equips ja definides, la data es va avançar a dimecres 22, però als despatxos del Palau Olímpic no va ser ben rebuda i es va proposar el dia 23, dijous. La coincidència amb un acte cultural al municipi –no arriba als 1.700 habitants– feia que al Blanc i Verd no agradés contraprogramar una activitat del poble i, enmig de la negociació pel dia i amb l’Handbol Bordils en ple estira-i-arronsa amb les entitats locals, el Granollers va acabar imposant el dia 22 com a darrera opció.

La distància entre el segon conjunt català –tercer en l’Asobal, en els quarts de final de l’EHF i botxí del Barça després de 146 partits sense perdre en l’àmbit estatal– malgrat hagi perdut més de mig equip titular –Bernatonis, Cabanas, Marc Cañellas i Resina– i el tercer –va assolir la cinquena permanència a plata la penúltima jornada tot i perdre, a casa– és sideral. Però el partit ja no s’espera com una festa de benvinguda del club amateur a l’equip professional, a l’estil Mister Marshall i amb tots els honors. I si el mateix Fraikin va guanyar al Palau el 13 d’abril...