Dissabte ovalat a Perpinyà
Rugbi. Mentre els Dragons estiguin jugant a Wembley, la USAP farà el seu esperat retorn al Top 14 a l’Aimé Giral contra l’Stade de París, que ha estat 14 cops campió de la lliga
L’exjugador de la Unió Tretzista Catalana i del Ceret Franck Azéma (rugbi a 13), que també va ser entrenador ajudant de la USAP (rugbi tradicional), va proposar fa uns dies a L’Indépendant una idea probablement extravagant però que algú també ha expressat més d’una vegada en veu alta: una fusió Dragons-USAP. Azéma proposa fins i tot el nom de Catalunya Rugby Club. “Per què no –es pregunta Azéma–. Un club únic amb dues seccions tindria una exposició europea molt més rellevant i més ingressos econòmics, sense haver de competir els uns contra els altres pels mateixos patrocinadors.”
Els seguidors d’un i altre club segurament es van posar les mans al cap llegint l’article, però probablement un futur Catalunya Rugby Club evitaria una situació com la d’aquest dissabte que ve. Els Dragons juguen a Wembley la final de la Challenge Cup (16 h, hora catalana) i la USAP torna al Top 14 després de tres temporades amb un partit contra l’enemic de París, l’Stade (14.45 h). Els uns, és clar, no volen saber res dels altres. Són enemics més acèrrims que els seguidors del Barça i l’Espanyol i, a més, d’esports diferents. Això no treu que Perpinyà sigui dissabte una de les capitals europees del rugbi, sigui de 13 o de 15 jugadors.
Optimisme
Entre els seguidors de la USAP regna un cert optimisme per les sorprenents i meritòries victòries en la pretemporada contra el Tolosa i el Racing 92, dos clars aspirants al títol. L’entrenador, Christian Lanta, mira de rebaixar l’eufòria recordant que l’únic objectiu és mirar de “consolidar” l’equip al Top 14. El club, de fet, tindrà un dels pressupostos més baixos del campionat i jugarà cada cap de setmana contra plantilles carregades de jugadors internacionals de primer nivell. Aquest dissabte, per exemple, els de París –14 vegades campions de lliga– disposen de Sergio Parisse (126 cops internacional), un dels millors jugadors de la història d’Itàlia, els migs d’obertura Nico Sánchez (Argentina, 65 cops internacional) i Morné Steyn (Sud-àfrica, 66) i jugadors francesos de renom com Yoann Maestri (63) i Gaël Fickou (38).
Només un equip baixarà directament a la Pro D2 i els nord-catalans sembla que estan per sobre de clubs també modestos com el Section Paloise, l’Stade Rochelais, l’Agen, el Castres o el Grenoble. Per això les apostes situen l’equip de Lanta entre els deu primers de la lliga al final de la temporada.
L’himne de Wembley
Tot i que en la final de la Challenge Cup dels Dragons a Wembley hauria de sonar Els segadors, abans del partit si alguna autoritat oficial francesa finalment hi assistís –per exemple el ministre d’Esports– el protocol obligaria a fer sonar La marsellesa. La possibilitat alternativa seria que sonessin tant l’himne català com el del club abans dels oficials de la república francesa i de la monarquia britànica, el tradicional God save the queen.
LES XIFRES
Més quilos i més força
La USAP, lògicament, ha fet un gran esforç econòmic –16 milions de pressupost, un 55% més que fa un any– per reforçar una plantilla molt competitiva en la segona categoria professional francesa però amb mancances per fer el gran salt. El retorn més emblemàtic és el de l’internacional David Mélé, jugador format a l’acadèmia del club però que ja no es troba en el millor moment. De fet, començarà la temporada lesionat. Més importants són els quilos i la força que aportaran Eroni Sau (Fiji) –a la imatge–, conegut com a ‘Sledgehammer’, Wandile Mjekevu (Sud-àfrica), Manu Leiataua (Samoa), Afusipa Taumoepeau (Austràlia) i Paddy Jackson (Irlanda del Nord).
