De moment, m’ha suposat una alegria immensa. El cos tècnic i la directiva ho van decidir i jo encantat. Sé que comporta una responsabilitat representar aquest equip però crec que ho puc fer bé amb l’ajuda dels meus companys.

Estàvem mirant vídeos per millorar en temes de posició a l’estada de Ripoll i quan va acabar, l’Óscar (Redondo) va dir que el Cristian i el Pablo seguirien sent el segon i el tercer capità, i que jo seria el primer. No m’ho esperava gens. Tothom m’ha ofert la seva ajuda. Un grup humà així, per ser el primer any de capità i amb la meva edat, és ideal per fer-ho bé. Tinc la certesa que ningú m’ho posarà complicat. Jo puc comptar amb ells i ells poden comptar amb mi.

L’Óscar sempre ha confiat molt en mi. És l’entrenador que m’ha agafat i m’ha fet jugador. Em va pujar al B i ara em fa capità. L’any passat no les tenia totes i vaig acabar jugant perquè ell em dona confiança, em guia. M’ho posa tot fàcil perquè tot em vagi bé. Fem la nostra feina, jo la de jugador i ell la d’entrenador, però li tinc una estima especial. I estic molt d’acord en tot el que fa, crec que és molt coherent en tot el que fa i crec que ha de ser així.

Una passada. Amb el Rubén vaig debutar quan ell era capità, però no en puc parlar gaire perquè vam coincidir poc. És un emblema al club. El Rafa i l’Ari tenen una manera molt similar d’entendre el futbol sala i l’esport. Sempre són professionals, són treballadors, sempre estan per tu, t’ajuden, quan falles t’animen…, i al voltant de capitans així és complicat que es generi un mal ambient de treball. I aporten dins el camp però encara més fora. Ajuden sempre i, és clar, més als que comencen, com quan jo era debutant. Hi tinc contacte i sé que puc comptar amb ells quan ho necessiti.

No és un referent de vida, però quan era petit el meu pare em va posar tota la saga de Rocky i vaig flipar molt. Volia ser boxejador [riu] i me les vaig mirar totes. Em va impactar. D’allà vaig treure que l’única cosa que no pot faltar mai és l’actitud i el treball. El que puguis aportar de talent o individualment és de més, però no és negociable l’actitud i l’esforç en cada partit i en cada entrenament.

Quan em van dir de ser capità em va costar dormir. Vaig visualitzar com podia anar la temporada, la primera vegada que dono la mà al capità rival, a l’àrbitre…; ja és una cosa que vaig fer quan vaig ser capità del juvenil però, és clar, no és ben bé el mateix. Em preocupen únicament coses que segur que se m’escapen per falta de trajectòria, que desconec perquè no les he viscut. Però ja les aniré veient. No em preocupa sortir a donar la cara, tampoc parlar en públic. Ja ho veuré, no m’amago però em preocupa una mica el desconeixement. En això, el Cristian i el Pablo del Moral em donaran un cop de mà. El paper dins la pista, per exemple, no canvia. No em mereixo més minuts, no m’assegura res. I si m’he de quedar fora sent capità, estic segur que m’hi quedaré.

M’ho he plantejat. En el món del futbol sala tothom parla, tothom en sap. Tothom valora. És un món petit. Però m’importa poc el que puguin arribar a dir i pensar de mi. Em poden veure com un capità jove i quan les coses vagin malament m’ho sentiré a dir, però no em preocupa. Ser jove és una pressió de més, però l’assumeixo sense problemes. Només necessito que la gent que confia en mi hi segueixi confiant i que la gent que encara no ho fa em doni una oportunitat. Crec que ho puc fer bé i tiraré endavant.

Crec que puc créixer molt com a jugador i guanyar-me més minuts. I considero que la plantilla que tenim em dona l’oportunitat de fer-ho. Des del punt de vista ofensiu em falta una mica de calma i tranquil·litat. Però entenc que s’aconsegueix amb el dia a dia. Ara soc millor que abans i crec que soc pitjor que en les properes temporades.

Aquest any hem fitxat gent que té un plus de ganes i el hàndicap d’haver de guanyar-se el lloc. Estan menys consolidats. L’any passat es van crear moltes expectatives i no les vam complir. A fora jugàvem alliberat i a casa teníem molta pressió al cap. I no ens volem posar objectius palpables. Ja veurem com evolucionem, com competim… Ja ho veurem. Evidentment, ens agradaria estar al més amunt possible. Però depèn molt de l’evolució.

Crec que hem creat una plantilla amb moltíssimes ganes de treballar. Som una plantilla jove però molt equilibrada i que, canviï qui canviï, no abaixarà el nivell. Estem competint molt bé però ens queda molta feina per fer.