L’esport català va viure ahir una jornada per recordar. No cada dia s’aconsegueix un títol amb més d’un segle d’història (1896). Els Dragons, forjats de la unió entre el XIII Català i la Unió Tretzista el 2005, van celebrar el primer triomf en una gran final i ho van fer en un escenari llegendari, Wembley. La Challenge Cup arribarà avui a Perpinyà després d’un partit en què els jugadors i l’afició van gaudir i patir en dosis desmesurades. La primera part va ser pletòrica per als Dragons, que arribaven com a víctimes propícies per als Warrington Wolves, però en la segona el setge dels anglesos contra la línia de marca catalana va ser formidable, fet que va propiciar accions heroiques.

L’inici de la final va ser tota una declaració d’intencions de l’equip que dirigeix Steve McNamara, que va decidir proclamar unilateralment una república catalana al camp amb una sortida furibunda que es va traduir en una primera marca de Tierney i una transformació de Drinkwater (6-0). Els anglesos no podien ni respirar i poc després Drinkwater els va clavar un altre punyal en forma de drop (8-0). La intenció dels Dragons era evident, defensar com més amunt millor i ofegar les idees dels distribuïdors anglesos. El desgast físic d’aquesta persecució gairebé individual era enorme i amb els minuts els Wolves van començar a respirar. Després d’un primer assaig ben anul·lat, en el minut 28 van fer la seva primera anotació i posterior transformació (8-6) i van passar a dominar el partit.

Amb tot, els catalans no es van deixar intimidar i després d’una brillant acció ofensiva, Ben Garcia, amb tres rivals enganxats al coll, l’esquena i les cames, va saltar com un tigre sobre la línia de marca per ampliar l’avantatge. Al descans, doncs, els Dragons somiaven amb els ulls oberts (14-6).

La segona part també va començar amb una gran marca catalana (Wiliame), que coronava Drinkwater amb un xut extremadament complicat des d’un costat (20-6). Durant uns quants minuts els anglesos van mostrar-se impotents i fins i tot van veure com els defenses dels Dragons evitaven marques que els seus aficionats ja cantaven a la grada. Una errada en una recepció catalana, amb tot, els va donar vida (20-12). Quedava encara gairebé mitja hora, una immensitat perquè les forces dels Dragons començaven a minvar. Un cop de càstig dels Wolves va ajustar més el marcador (20-14). Warrington estava a una marca de forçar l’empat. A partir de llavors els de Perpinyà no van sortir pràcticament dels seus propis dominis. Sense forces a les cames van continuar placant i placant tot allò que es movia, conscients que la final s’ho valia. La celebració, amb el president Bernat Guasch visiblement emocionat, va ser l’epíleg somiat per tots.

Un dels grans herois de la final, Tony Gigot, va ser premiat com a millor jugador del partit, el primer cop que a un jugador francès se li concedeix aquest honor. Tot i la festa, la temporada no s’ha acabat.