La joventut al poder
Ciclisme. El júnior Abel Balderstone (Tot Net Terrassa), amb beca al Centre de Tecnificació de Ripoll (CTER), guanyador absolut de la clàssica de Vallter
Abel Balderstone (Tot Net Terrassa) va ser el vencedor del 65è Gran Premi Ripoll, la clàssica entre la capital del Ripollès i l’estació de Vallter 2000, amb 50 quilòmetres i que va exhaurir els 200 dorsals disponibles. Amb 18 anys fets al mes de juliol, el corredor d’Ullastrell s’entrena amb Carles Torrent becat al Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès (CTER), on viu i estudia –aquest curs que ve hi continuarà– i en el seu segon any en la categoria júnior ja ha assolit algun podi en curses de nivell estatal. Adrià Bartrina (Jufré Vic-ETB), júnior de primer any, va ser dotzè, amb tres corredors del Kuwait al davant.
“Hem pujat sempre a un ritme constant, ens hem quedat quatre o cinc quan ja havíem fet 3 quilòmetres i després hi ha hagut algun canvi i ens hem quedat tots dos. Quan quedaven 5 quilòmetres l’he pogut deixar i m’he pogut anar mantenint fins aquí dalt per arribar sol”, explicava el vencedor, amb referència a l’ascensió al port de categoria especial, final d’etapa de la Volta Catalunya els darrers anys –aquest 2018 no s’hi va poder accedir pel risc d’allaus i la tercera etapa va acabar a Camprodon, amb victòria de Thomas de Gendt (Lotto), a l’escapada és clar–. Marc Llobet (Pallarès), segon i vencedor de la categoria elit, és el corredor al qual es referia Balderstone, que el va deixar per fer en solitari els cinc darrers quilòmetres d’una ascensió de 12 marcada per l’exigència dels tres primers. “M’he trobat bé, arribava amb bones sensacions i, com que la muntanya em va bé, esperava aconseguir un bon resultat. Al final ha anat millor del que m’esperava i tot”, explicava Llobet, que va cedir mig minut.
La cursa va sortir llançada fins a Setcases, quan al capdavant del nombrós pilot es va formar un grup de 20 unitats que, per eliminació i a causa de la duresa de les primeres rampes –una recta fins al primer revolt pronunciat a la dreta que no es veu sencera però que es fa interminable–, es va anar reduint. Llavors, una acceleració de Llobet va fer que les possibilitats de guanyar es reduïssin als dos primers i, abans d’arribar al tram final de revolts, Balderstone va poder deixar enrere l’altre candidat a la victòria. “Ha agafat uns metres i no l’he vist més”, deia Llobet. Una versió confirmada pel júnior del CTER, a qui la boira i el fred que feia en el tram final, fins i tot amb una dèbil pluja, van beneficiar tant per les seves característiques físiques com per l’estratègia: “Jo he preferit aquest temps perquè, a més, així el de darrere amb la boira ja no em veia.”
La lluita per completar el podi, molt aferrissada en els darrers revolts en forma de ferradura, va ser per al corredor del Massi Kuwait Team Miquel Martínez, que va superar el sub-23 i millor de la seva categoria Lluís Ropero (Portet Instal·lacions).
El triomf en la categoria femenina va ser molt més clar, per a la campiona catalana de CRI Noemí Ferrer (Probike) amb un temps d’1h40:19. Sandra Santanyes (Olympia) i Amy Jones (Frigorífics Costa Brava) van ser segona i tercera, amb 1h43:00 i la sabadellenca creuant abans l’arribada.