El miratge d’un dia a l’any

Pilar Ribes mirava de reüll Ser­gio Lozano en la pre­sen­tació de la copa Cata­lu­nya. La capi­tana del Penya Esplu­gues de la pri­mera divisió feme­nina i el capità del Barça Lassa s’havien salu­dat sobre el par­quet del Palau Blau­grana. “Per mi ja és una anècdota que recor­daré sem­pre. L’he vist jugar mol­tes vega­des en directe. M’he sen­tit molt estra­nya durant la pre­sen­tació amb els mit­jans i la final. M’he sen­tit de l’elit. Jugar en un esce­nari tan gran, can­viar-te en uns ves­ti­dors com els del Palau... És una experiència que pot­ser no torno a viure i l’he apro­fi­tat i gau­dit al màxim”, relata Ribes. “Crec que només havia sor­tit per la tele­visió en segon pla i ani­mant des de la grada”, hi afe­geix rient. Amb el braçal de la senyera afer­rat al braç esquerre, la capi­tana va aixe­car diu­menge la ter­cera copa Cata­lu­nya con­se­cu­tiva del Penya Esplu­gues.

Ahir, però, tor­nada a la rea­li­tat. “Ens que­den tres set­ma­nes per aca­bar de pre­pa­rar l’inici de la lliga. Tenim molt marge de millora perquè som un equip molt jove”, comenta Robert Caneda, l’entre­na­dor, que també va poder gau­dir d’aquest miratge que el con­junt del Baix Llo­bre­gat viu un cop l’any. “Real­ment, ha estat un cap de set­mana molt emo­tiu per al club perquè tenir l’equip mas­culí a les semi­fi­nals i jugant con­tra el Barça també va ser bonic”, hi afe­geix Caneda, que s’emporta de record una con­versa amb Andreu Plaza, el seu homòleg al Barça, entre una final i una altra.

Fa tres anys, la fede­ració va unir les dues finals en un mateix esce­nari i això va supo­sar un petit pas enda­vant en una cursa llarga. “Si ens volem com­pa­rar amb el mas­culí, estem equi­vo­cats. Hem d’anar fent pas­ses peti­tes i inten­tar que aug­menti la difusió”, comenta Caneda.

En la pri­mera divisió espa­nyola, només dos equips gallecs –Burela i Ourense– són pro­fes­si­o­nals. N’hi ha d’altres que són semi­pro­fes­si­o­nals i a la plan­ti­lla del Penya Esplu­gues no hi ha cap juga­dora que pugui viure de jugar a fut­bol sala. “En la lliga hi tenim El Pozo. Segur que si l’Indus­trias o el Barça esti­gues­sin en pri­mera feme­nina podríem donar-li una empenta de visi­bi­li­tat”, con­si­dera el tècnic del con­junt del Baix Llo­bre­gat, que va ser, la tem­po­rada pas­sada, l’equip que va fer, objec­ti­va­ment, més quilòmetres. “L’any pas­sat érem l’únic equip català i havíem de des­plaçar-nos amb avió o auto­car a tot arreu. Hem d’agrair al club totes les faci­li­tats que ens posa”, comenta Pilar Ribes. L’ascens del Femis­port Nou Esco­rial de Saba­dell i el des­cens d’un con­junt de Cadis faci­li­tarà un pèl les coses al Penya Esplu­gues, que diu­menge, al Palau Blau­grana, va viure un petit miratge. “Pot­ser per al Barça és una copa menor, però per a nosal­tres és un dels grans objec­tius del curs jun­ta­ment amb man­te­nir la cate­go­ria”, con­clou el tècnic del Penya Esplu­gues.