El seu moment

“Amb els entrenadors vam plantejar una final en què separàvem una mica la primera meitat de la segona. En la primera es tractava de centrar-nos molt en els aspectes que ens podien ajudar a ser una mica més ràpides. I a mesura que passaven els metres sabíem que probablement estaríem amb Itàlia, a la guerra més o menys, i que segurament elles estarien al davant. Per això en els darrers metres sabíem que ens tocaria donar-ho tot”, recorda Aina Cid sobre la final, en què van ser terceres amb un temps de 7:04.600 i sortint amb la pitjor marca de la regata. “Ens ho havíem de prendre amb calma, que aquesta emoció per voler tenir medalla no ens jugués una mala passada i sortir més fort del que ja podíem anar. I a partir dels últims 500 metres sí que ens vam deixar portar per l’emoció i va ser aquest punt d’adrenalina el que ens va donar la medalla”, explica Anna Boada d’una regata en què van quedar lluny de l’embarcació canadenca, or amb 6:50.670, i de la plata de Nova Zelanda (6:52.960). “En les semifinals havien fet un temps que mai de la vida hem fet”, assegurava la barcelonina.

I el que els ve ara

“No diria que és impossible però sí molt ambiciós, posar com a objectiu una medalla. Les embarcacions que vam tenir al davant estan una mica lluny. I és possible que en surtin d’altres amb la mateixa velocitat o més o menys com nosaltres. Però si seguim treballant com fins ara, i amb constància... És el meu somni i treballaré per a això”, afirmava Cid sobre la possibilitat de repetir el podi d’aquí a dos anys, en la que seria la segona cita olímpica del bot català. I hi afegia: “Hem fet un bronze, però queden dos anys i la gent també s’entrenarà de valent. Som una de les tripulacions que pot estar al davant i tornar a la final, però ser-hi és difícil. I tripulacions que aquest any no han entrat, poden ser-hi. No crec que sigui impossible, però caldrà treballar molt.” Les catalanes s’hauran de guanyar la plaça olímpica l’any que ve a Linz (Àustria). “Hem de gaudir aquest moment i també que hem de seguir treballant per poder estar entre els onze primers i classificar-nos”, deia Anna Boada, que no espera una pressió afegida: “Jo no la sento. Entrar a la final sempre serà un èxit, és molt difícil. Sí que m’agradaria estar més a prop de les primeres.”