Esport i política

Candidatura de les dues Corees per als Jocs del 2032

Olimpisme. Seül i Pyongyang acorden treballar conjuntament per organitzar uns Jocs Olímpics d’estiu, un nou pas en la millora de relacions

Corea del Sud i Corea del Nord van acor­dar dimarts tre­ba­llar per pre­sen­tar una can­di­da­tura con­junta per orga­nit­zar els Jocs Olímpics de l’any 2032. “Sud i Nord par­ti­ci­pa­ran en esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals, inclo­ent-hi els Jocs Olímpics del 2020, i han deci­dit coo­pe­rar per a l’orga­nit­zació comu­nal dels Jocs d’estiu del 2032”, esti­pula la decla­ració sig­nada pel pre­si­dent sud-coreà, Moon Jae-in, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, en la segona de les tres jor­na­des de la cimera inter­co­re­ana.

La pro­posta, plan­te­jada durant la ter­cera tro­bada que els líders core­ans estan fent a la capi­tal de Corea del Nord, va ser avançada pel minis­tre sud-coreà d’esports, Do Jong-hwan, durant una visita a Tòquio la set­mana pas­sada, i supo­sa­ria l’orga­nit­zació dels esde­ve­ni­ments a Seül i Pyongyang. L’esport ha cobrat espe­cial sim­bo­lisme en l’acos­ta­ment pro­ta­go­nit­zat enguany per les dues Corees, una dis­tensió que va arren­car en el dis­curs de Cap d’Any del maris­cal nord-coreà, en què va anun­ciar que el seu país estava dis­po­sat a par­ti­ci­par i enviar una dele­gació als Jocs Olímpics d’hivern de Pye­ongc­hang 2018.

Els dos països van pro­ta­go­nit­zar en aquest esde­ve­ni­ment espor­tiu, que va tenir lloc al febrer, una des­fi­lada con­junta sota una mateixa ban­dera, la de la uni­fi­cació, una estampa que no s’havia vist en uns Jocs des de Torí 2006, i que es va repe­tir en els Jocs d’Àsia dis­pu­tats a l’agost a Indonèsia, tot un èxit diplomàtic que supo­sava un pri­mer i sig­ni­fi­ca­tiu pas en les rela­ci­ons i que ara es cor­ro­bora amb la nova ini­ci­a­tiva con­junta orga­nit­za­tiva. En amb­dues cites Corea del Sud i Corea del Nord van par­ti­ci­par amb equips con­junts.

El cas del mundial de tennis de taula

L’equip d’hoquei sobre gel que va participar en els Jocs d’hivern de Pyeongchang el febrer passat va estar format per jugadores dels dos països, un primer pas endavant cap a la relativa normalització entre veïns. Un altre cas singular que va promoure encara més la distensió entre els dos governs es va produir el maig passat en el mundial de tennis de taula. Corea del Sud i Corea del Nord s’havien d’enfrontar en els quarts de final del mundial a Halmstad (Suècia) però van decidir no jugar i presentar un equip unificat a les semifinals. La decisió va ser aplaudida i beneïda per la federació internacional i ningú no s’hi va oposar. L’equip unificat de Corea va jugar la semifinal contra el vencedor de l’enfrontament entre Ucraïna i el Japó. Thomas Weikert, el president de la federació internacional, explicava llavors que la notícia havia estat rebuda amb aplaudiments per la resta de delegats. Els dos equips coreans de tennis de taula ja s’havien unit el 1991 en el mundial de Chiba (el Japó), en què van obtenir el títol femení per equips.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)