“Fins ara fèiem la feina entre tots dos; ell era el director tècnic i jo vaig entrar com a adjunt perquè, per problemes laborals, ell ja no arribava a tot. I aquests problemes s’han anat accentuant i han fet que hagi de fer el pas de deixar-ho. I les responsabilitats que ell tenia les agafo i continuo mantenint les meves”, va dir Pau Campos, amb referència al seu nou “repte personal” anunciat aquest 1 d’octubre per la Federació Catalana d’Handbol (FCH). El tècnic, fins ara seleccionador femení i adjunt a la direcció tècnica, assumeix també les funcions que tenia Pedro Pérez Zarzosa.

“Formació, seleccions catalanes, territorials... Ordenar la federació des de l’àrea tècnica requereix un temps i una dedicació. I una responsabilitat, evidentment. És una de les federacions amb més llicències a Espanya i una de les que té més jugadors i jugadores a alt nivell. I se’ls ha de donar resposta”, explicava el tècnic de la Bisbal d’Empordà (1975), que precisament aquest cap de setmana de l’1 d’octubre, l’any passat, va ser destituït com a entrenador del CSM Bucarest. Era la seva primera aventura professional, després de vuit anys al primer equip del Bordils. Al Blanc i Verd hi va començar de tècnic a la base i després del seu pas pel juvenil del Barça hi va tornar: quatre temporades a la primera estatal –tres fases d’ascens seguides– i les quatre permanències. “El compromís amb la federació no em planteja cap impediment per fer altres coses des del punt de vista professional”, exposava Campos, que fa un any que viu l’handbol des d’una altra perspectiva. “És diferent ser seleccionador que entrenador; en lloc de la feina al dia a dia tens la de seguiment i poques vegades, i menys de les que m’agradaria, a la pista. Treballar i formar un equip contra rellotge per a una competició i no sempre disposant de totes les jugadores que voldries. Per motius d’agenda van molt carregades de partits i moltes o no poden, o no hi arriben, o estan lesionades. És una feina totalment diferent, la de seleccionador”, explicava el nou director tècnic de la FCH, que no descarta tornar a les banquetes: “El que m’agrada és entrenar, és el que em fa trempar i estar a la pista en el dia a dia: pensar com arribar a la competició. I aquestes coses.”

“Sé els condicionants que tinc des del punt de vista familiar i personal. I ha de quadrar molt, una oferta, perquè em faci moure. La de Romania l’any passat va quadrar en molts aspectes, no només des del punt de vista personal sinó també familiar. I si n’arribés alguna de similar, evidentment l’estudiaria. No es pot dir mai a res que no, d’entrada. Però ara mateix estic molt content i molt concentrat en aquesta direcció tècnica, que és un repte per a mi, i crec que també és una manera d’aprendre en un camp en el qual no estava tan avesat, com és el de la gestió”, manifestava Pau Campos sobre la possibilitat de reprendre l’aventura professional.