MARC CANYIGUERAL
LATERAL HANDBOL BORDILS
“Tornar ha estat molt fàcil”
“Com més bona és la plantilla, més possibilitats. I més en un equip «amateur»”
“L’esport sempre l’he considerat un joc, i quan jugues amb amistats, té un valor afegit i és molt maco”
Als equips d’Asobal, si som capaços d’imposar el nostre estil, els obligarem a jugar a un ritme al qual no estan acostumats
Marc Canyigueral (Bordils, 1990) va ser el primer jugador a deixar el Blanc i Verd, des de l’ascens a Plata, per emprendre una aventura professional que el va dur a l’Asobal amb el Villa de Aranda –rival del Bordils dissabte (19 h) a Plata– un curs i amb el Conca dos. “És una lesió permissiva”, diu el lateral sobre els seus problemes al labrum, un fibrocartílag de l’espatlla. “És imprevisible i, segons el treball, em deixa fer més o menys”, diu sobre un dels factors que condicionaven el seu retorn. L’altre és la seva situació laboral com a docent, encara avui pendent de destí.
Dotze gols en tres partits, com es troba? Al Bordils, amb el seu retorn i el d’Esteve Ferrer i Masmi, per primer cop millora la plantilla.
Bé, molt bé. Físicament vaig fent i, pel que fa al joc, és molt senzill perquè les dinàmiques de grup o la tàctica són si fa no o no fa les mateixes que teníem quan vaig marxar. Tornar ha estat relativament fàcil. I sí que és el primer any que en lloc de marxar, que sempre ha sortit gent jove després, hem tornat. I en altres ocasions ho hem comentat, que no són només companys, sinó amics, i quan tens gent així al vestidor el rendiment ja passa a un segon pla. Des del punt de vista esportiu és important, però és que ens ho passem molt bé.
Des de fora, i vistes les temporades anteriors, sembla que l’equip ha de poder aspirar a més.
Com més bona és la plantilla, més possibilitats hi ha de competir. I més en un equip en què som amateurs i la gent té obligacions. Però si tenim dues o tres persones per posició, que ara hi ha lesions i potser no és el cas, podem arribar a ser molt competitius. I a partir d’aquí la lliga, encara que sigui un tòpic, és llarga i hem de veure fins a quin punt podrem competir. Però a priori ho hem de poder fer amb tothom; vam anar a Antequera i vam fer un molt bon paper tot i tenir baixes, i crec que aquest any ho podrem fer molt bé. Que acabem més amunt o més avall? Això ja ho veurem.
Ara que ja tenen el rival en la copa, encara tenen pendent eliminar un equip d’Asobal... És el moment?
Hem de pensar que, de la manera que juguem, per als equips que venen d’Asobal, i amb la manera que tenen de jugar ells, si som capaços d’imposar el nostre estil els crearem molts problemes perquè els obligarem a jugar a un ritme al qual no estan acostumats i per al qual no estan del tot preparats.
Aquest dia contra el Barça van anar a jugar a córrer, com ells. I abans potser eren més conservadors. Tants registres tenen?
Bé, de fet, una de les premisses que ens vam imposar era no córrer i ho vam acabar fent... Som un equip que sempre ha corregut molt: el Bordils té un joc en què corre i el que va passar contra el Barça és que es va defensar molt i molt bé i per això vam poder córrer. És molt important, i si pots defensar bé i córrer, és molt més senzill. Ho fa tot més fàcil.
Una de les consignes que havia explicat Sergi Catarain era acabar les jugades per impedir els seus contraatacs. I vostè al principi se’n fa un fart: amb el 7-3 ja té quatre dels cinc gols que fa...
Bé, precisament en el meu cas va ser un problema, que vaig acabar jugant molts minuts a la primera meitat. Però a la segona estava molt cansat i per això no competia bé, també perquè ells eren bons, però hi ha la fatiga. És clau.
Vista la tornada, com valora els seus tres anys a l’Asobal?
Per a mi és una etapa molt maca viure l’experiència de l’handbol professional. I és diferent, evidentment. Perquè al final l’esport sempre l’he considerat un joc i quan jugues amb amistats té un valor afegit i és molt maco.
El fitxatge per l’Aranda com va?
És el que està passant i no té cap secret. A Bordils competeixes en una categoria que és professional o semiprofessional. I és natural que els equips s’interessin per nosaltres, donen per fet que aniràs a jugar amb ells perquè és una feina. I, de fet, té unes condicions bastant llamineres perquè jugues i et pots guanyar la vida amb el teu hobby. És maco i no sempre ho pots escollir... Per això els clubs s’interessen en nosaltres.
Quantes vegades, pel fet de ser el primer a sortir, li han demanat consell?
Més que consell, i ja n’hem parlat alguna vegada, un cop ho expliques ja saben el que és: vigilar una mica on vas. A Bordils és diferent, els jugadors estudien o ho han fet. I és molt més difícil marxar d’aquí que d’altres equips. Ho considero una cosa molt bona: els jugadors tenen la vida feta o un projecte bastant seriós. I si la teva única alternativa és l’handbol... Els han d’oferir molt més, perquè facin el pas.
A Sergi Catarain, el fitxen quan vostè és a Conca. Ara que hi treballa, amb ell, com és?
L’any passat parlava amb els companys, perquè som amics i ens posàvem al dia. I de seguida vaig veure que era una persona amb un compromís enorme i que hi posa molt. Sí, van tenir un mal inici i estàvem tots una mica espantats, però al final van tirar l’any endavant i no era gens fàcil.
Pau Campos era molt diferent, almenys de caràcter. I quan vostè va sortir d’aquí eren com família...
Sí, és clar, en Pau a mi m’havia entrenat des de molt petit i veu com fas el pas; és curiós, una persona que al principi era el teu entrenador acaba sent una amistat. Aquest respecte a una persona més gran que acabi així... Això només pot passar aquí, a Bordils, i és molt maco. I en Cata fora de la pista és un crac. A dins també fa bé la feina i ens hi entenem molt bé.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Diumenge,17 novembre 2024