El Barça Lassa manté la línia ascendent de les últimes setmanes i va signar una victòria folgada contra el Montpeller, que ara mateix és lluny de l’equip que va enlluernar Europa el curs passat i que va deixar fora de combat el mateix conjunt blaugrana a vuitens de final. Amb un Gonzalo Pérez de Vargas estel·lar sota els pals –amb 18 aturades–, una defensa molt consistent, i fluïdesa i clarividència en atac, l’equip barceloní va ser amo i senyor del partit en tot moment i va obtenir el triomf fins i tot amb més comoditat de la que s’esperava. El Barça continua en segona posició de la lligueta darrere del Vardar, que manté el seu lideratge després d’una ajustada victòria contra el Rhein-Neckar (29-27).

La primera línia blaugrana, amb Pálmarsson, N’Guessan i Mem, va començar inspirada (4-1). La posada en escena va ser molt intensa i el Montpeller agafava aire gràcies a l’exclusió de Petrus i als gols de Kavticnik. El ritme de joc, però, era del Barça, que amb una defensa 6-0 molt sòlida i amb la recuperació de pilotes feia una altra estrebada en el resultat a còpia de contraatacs (10-4). Sense Diego Simonet, lesionat, l’equip occità trobava a faltar un director d’orquestra. Ni el tunisià Mohammad Soussi, ni el polivalent Valentin Porte podien fer rutllar l’equip en la posició de centrals. Per contra, als catalans se’ls veia molt còmodes, amb bones connexions amb el pivot de Perpinyà Ludovic Fàbregas i amb Casper Mortensen, tota una garantia des del punt de penal (13-7). El conjunt de Patrice Caneyer va ressorgir gràcies a diverses aturades de Nikola Portner (13-10), però Gonzalo Pérez de Vargas va replicar des de l’altra porteria. Fàbregas exercia de desembussador, Aleix Gómez era un corcó com a home més avançat en una defensa 5-1 i el Barça arribava al descans amb un avantatge còmode de cinc gols (18-13).

Després de la represa es va mantenir el mateix guió. Gonzalo encara es va fer més gran sota els pals, Mortensen continuava sense fallar des del punt de penal i Fàbregas, sense compassió, s’agradava contra el seu exequip, tant en defensa com en atac. El Barça va ampliar les diferències fins als vuit gols (23-15) i Patrice Caneyer va apostar per una defensa 5-1 per aturar la sagnia. El Montpeller va aturar el cop després d’un parcial de 0-3 (25-20), però no va poder passar d’aquí. L’intercanvi de cops afavoria els interessos dels blaugrana, més frescos i amb més recursos a la banqueta. Xavi Pascual es va permetre el luxe de donar minuts de joc a tots els seus jugadors, mentre que en el Montpeller, tot i la derrota, va brillar l’aportació del jove Kyllian Villeminot, que va deixar la seva targeta de presentació amb sis gols. El projecte blaugrana, tot i l’ensopegada inicial a Mannheim, il·lusiona i camina amb pas ferm per Europa, mentre que el Montpeller, amb quatre derrotes en quatre jornades, té molta feina per fer si vol redreçar el seu rumb.