Dos mesos després de començar la temporada com a seleccionador d’Egipte, l’entrenador català David Davis (Santa Maria de Palautordera, 25 d’octubre del 1976) ha signat un contracte d’un any, amb possibilitat d’ampliar-lo una temporada més, amb el Veszprém hongarès, un dels equips més potents d’Europa. L’experiència que va viure com a ajudant de Raúl González al Vardar, on va guanyar la Champions del 2017, li ha obert les portes de l’elit europea. Dijous, acabat d’arribar a Budapest, va conversar amb aquest diari.
Quines són les primeres impressions que té, ara que acaba d’arribar a Hongria?
Que estic en un club molt gran en què tot està molt ben organitzat, que tinc uns jugadors boníssims i que estic molt content.
És l’oportunitat de la seva vida?
Ara mateix, sens dubte. Crec que qualsevol entrenador estaria content si li truqués el Veszprém. Encara que sigui amb la temporada ja iniciada, com ha estat el meu cas. Entrenar un equip de final four, amb jugadors com aquests, és tot un regal.
Va començar la temporada dirigint la selecció d’Egipte. La federació del país li ha posat alguna dificultat per poder acceptar l’oferta del Veszprém?
No m’han posat impediments, m’estan tractant molt bé. No podré fer els dos entrenaments setmanals que volia fer a Egipte, però mantindré el compromís amb la federació i continuaré sent el seleccionador. El Veszprém ha respectat aquesta situació, perquè quan em van fer l’oferta jo ja treballava amb la selecció egípcia.
Per tant, no entrenarà la selecció hongaresa, que habitualment dirigia el tècnic del Veszprém.
Exacte. Ara mateix Hongria no té seleccionador. No sé què passarà.
Arriba a una banqueta molt exigent. Hi han passat grans entrenadors i alguns d’ells han estat destituïts. És el cas de Xavi Sabaté, Carlos Ortega i el seu antecessor, Ljubomir Vranjes. Què n’ha de dir?
Que la vida de l’entrenador no és gaire llarga, que el més normal és no eternitzar-se en un club, encara que sempre hi volem complir un temps mínim. És cert que pel Veszprém han passat molts entrenadors els últims anys. És així.
Ha parlat amb Xavi Sabaté i Carlos Ortega de la seva experiència al Veszprém?
Sí que ho he fet. M’han donat consells i m’han explicat com és el club.
Al Veszprém l’obsessió per la Champions és molt gran. Li sembla que aquest ha estat, precisament, el motiu pel qual no l’han guanyat encara?
Tots els equips que poden comprar jugadors de final four tenen com a objectiu guanyar la Champions, és lògic. I, quan fa molts anys que intentes guanyar la competició i no ho aconsegueixes, sembla que se’t resisteix. Però cal tenir en compte que les últimes vuitedicions les han guanyat vuit equips diferents. Ja ens tocarà alguna vegada. Tant de bo sigui aquest any, amb mi…
Tindrà algun premi especial si guanya la Champions?
Més premi que haver estat triat per a la banqueta del Veszprém… No necessito cap incentiu més, ja el tinc ara.
Ha trobat un equip que no ha començat la Champions gaire bé...
No, però no puc pensar en el passat. M’estimo més començar de zero i tirar endavant. He tingut quatre dies per preparar el partit contra el Montpeller i això és el que he fet. Quan passi aquest partit, un altre. Sense pensar si l’equip està bé o malament.
A Montpeller, el seu Veszprém jugarà un partit molt important contra el campió d’Europa, que acumula quatre derrotes en quatre partits.
Tots dos necessitem punts. Ells han tingut moltes lesions en aquest inici de temporada i ho han passat malament, però són els campions i jugarem a casa seva. Ben segur que serà complicat.
En les eliminatòries, li agradaria trobar-se el PSG del Raúl González, amb qui ha treballat tants anys?
M’agradaria que no fos així. Espero que no ens trobem fins a la final four. Hem estat junts 20 anys, des del 1999, com a jugadors i com a entrenadors. Aquest és el primer en què ens podem enfrontar. Ja veurem quina ironia ens portarà el destí.
Com veu el Barça?
Sempre l’he vist fort. Xavi Pascual fa molts anys que dirigeix el Barça, i aquesta temporada té un equip que s’ha reforçat molt bé. És un clar candidat a la final four. Tenen moltes possibilitats, en defensa i en atac. Són un equip molt complet.
Vostè, Xavi Pascual, Toni Gerona, Xavi Sabaté, Carles Viver, Antonio Rama… Catalunya és terra de grans entrenadors...
A Catalunya treballem molt bé i inspirem confiança. Perquè, al final, triar un entrenador és com triar un metge: esculls el que et dona més confiança.