El voleibol català ha experimentat un increment de més del 350% en el nombre de llicències en la darrera dècada, durant el mandat de la presidenta de la federació catalana, Maribel Zamora. Dels 2.899 jugadors i jugadores del 2008, s’ha passat als més de 10.000 d’enguany, i 666 equips, amb un predomini històric de les noies, una tendència reconfirmada. El voleibol, doncs, s’estila. Tant els clubs com la federació han anat picant pedra durant molts anys per arribar a aquest punt. La formigueta ha anat avançant i ha arribat a registres impensables fa quatre dies, que s’han assolit amb esforç de manera progressiva. Entre els factors que expliquen l’efervescència, hi ha la feinada que fan els clubs, la promoció a les escoles, la creació de la categoria alevina, la implantació d’una lliga màster que permet reenganxar-se als veterans i la desestacionalització del vòlei platja amb la creació d’una lliga d’hivern. La consolidació del circuit Vichy Catalan Voley Tour de vòlei platja i les transmissions d’Esport3, així com la repercussió que va tenir la lliga mundial que es va fer a la Vall d’Hebron (2017), són factors que també ajuden a explicar el moment dolç del voleibol català, que entre el 2015 i el 2018 ha experimentat un creixement meteòric fins a doblar el nombre de llicències.

Les xifres d’aquest curs són reveladores. Actualment hi ha en competició catalana 641 equips, 229 més que la temporada 2014/15, quan només n’hi havia 412, i 76 nous conjunts més que la temporada passada. En total, però, són 666 equips si es tenen en compte els que militen en les divisions estatals, que són 25. Un creixement similar no es veia des de la temporada 2016/17, quan l’augment es va xifrar en 71 equips.

Pel que fa als equips de la màxima categoria, Catalunya té un equip masculí, el Barça, i dos de femenins, el CVB Barça i el Sant Cugat. Les blaugrana i les santcugatenques inicien avui la lliga amb un derbi a Valldoreix (16.30 h), mentre que el Barça visita el Palma (18 h). Encara bo en un esport en què en la darrera dècada hi ha hagut temporades sense cap club en l’elit i en què en el millor dels casos hi van jugar quatre conjunts el curs passat, quan s’hi va afegir, en la categoria masculina, el Tarragona 2018 –un històric, amb un bagatge total de catorze temporades en l’elit des que s’hi va estrenar, el curs 1996/97–, que va acabar descendint. Els clubs catalans no són professionals i el seu mèrit rau en el fet que lluiten contra conjunts professionals o semiprofessionals. Per tot plegat, un bon nombre de jugadors de qualitat formats en el meritori planter català han hagut d’emigrar tradicionalment cap a altres equips de lligues estrangeres o cap a equips espanyols de la superlliga.