PERE AURELL
CAMPIÓ DE LA COPA DEL MÓN DE SKY EXTRA
“Després d’anys de picar pedra, tinc la recompensa”
“Dedicar-me exclusivament a l’esport ha estat decisiu per guanyar la copa del món”
“Amb 35 anys tens més resistència. Em queden cinc anys ben bons”
Em costava molt menjar de manera adequada. Fins que no he trobat els aliments que em van bé, ho he pagat
El 6 d’octubre passat, el català Pere Aurell (Terrassa, 1983) va culminar una temporada sensacional en guanyar la Pirin Ultra a Bansko, Bulgària, i coronar-se amb el campionat del món del circuit de curses d’altitud (skyrunning). Enguany, quan fa més de tres lustres que es va iniciar en les curses de muntanya, Aurell ha pogut dedicar-se exclusivament a l’activitat esportiva i els resultats han arribat.
Què suposa per a vostè haver guanyat la copa del món de Sky Extra?
La recompensa per molts anys de picar pedra. Per fi han arribat els resultats. Estic molt content de guanyar un títol mundial, que és el que sempre he somiat.
Fa més de quinze anys que participa en curses de muntanya i el premi li arriba ara. És només perquè s’ha dedicat exclusivament a entrenar-se i a córrer?
Sí. Dedicar-me exclusivament a l’esport ha suposat un canvi radical en la meva vida i ha estat decisiu per guanyar la copa del món. Fins l’any passat feia de jardiner, i després de la jornada laboral de vuit hores m’entrenava. Com és lògic, anava cansat. Ara puc descansar més, i això ho noto en el meu rendiment.
Ha cuidat més l’alimentació?
Des de la temporada passada treballo amb una nutricionista, l’Anna Sauló. En les ultres és molt important l’alimentació, i a mi em costava molt menjar de manera adequada. Fins que no he trobat els aliments que em van bé ho he pagat. Moltes vegades, a meitat de cursa se m’acabaven les forces per culpa de no menjar i beure bé. Ara acabo amb més força, vaig de menys a més.
Com s’ho ha pogut permetre?
Gràcies als patrocinadors. El principal és Merrell, una marca de sabates nord-americana, que fa quatre anys que ens dona suport, a mi i a la meva dona. Enguany l’aposta ha estat més gran i hem pogut dedicar-nos exclusivament a córrer.
Deuen estar contents amb els resultats. Vostè, campió del món de Sky Extra, i la seva dona, Ragna Debats, campiona del món de Trail Running i subcampiona de la copa del món de Sky Extra?
No ens ho esperàvem, ni ells ni nosaltres. La Ragna havia guanyat moltes coses l’any passat i fa dos anys. En el meu cas, tot i que la temporada passada va ser bona, m’ha anat tot rodat.
Va començar bé, en la Transvulcania.
Sí, la vaig guanyar. I era la primera cursa de la copa del món. A partir d’aquí tot em va venir de cara.
Té 35 anys i és al cim de la seva trajectòria. És una bona edat?
Penso que sí. Per fer curses curtes potser no, però per fer curses de 50, 60 i fins a 100 quilòmetres, em sembla una molt bona edat. No ets tan ràpid però tens l’experiència i, sobretot, guanyes molta capacitat de resistència. Crec que encara en tinc per cinc anys ben bons.
Mentalment també?
I tant! Abans pecava molt en el menjar. Enguany, en l’última cursa, ens jugàvem la copa del món amb el rus i em vaig desinflar en la penúltima pujada, que ell va aprofitar per remuntar. En lloc de seguir tirant, vaig tenir la sang freda d’afluixar, menjar i beure molt bé. Això va fer que en el tram definitiu tingués moltes forces i em pogués distanciar d’ell fins a 20 minuts. Un parell d’anys abans, sense l’experiència en ultres, m’haurien passat ell i cinc més.
Com és el dia a dia amb la seva parella, la Ragna Debat?
Ens avenim molt bé. I ens va molt bé poder-nos dedicar professionalment a les curses. El dia comença deixant la nostra filla a l’escola i qui surt a entrenar-se primer és la Ragna. Després hi vaig jo. La Mola i el Montcau són el nostre pati. Ara vinc de córrer dues hores per allà.
Aquest èxit farà que continuï dedicant-se professionalment a les curses de muntanya?
L’any que ve continuarem amb el mateix patrocinador, segur. En tot cas, si m’he dedicat a això durant tants anys és perquè és la meva manera de viure. Per tant, si la temporada que ve no anessin bé les coses, no ho deixaria pas. Em sento fort, i espero que les lesions em respectin.
I ara, quin és el següent repte?
Vull veure quin és el calendari de l’any que ve. Ara mateix, en lloc de buscar la victòria en un campionat, em ve de gust competir per curses separades. Una d’elles, sens dubte, la TDS, que és la primera ultra trail que vaig intentar, fa cinc anys, i no vaig poder acabar. També la Ultra-Pirineu, que es disputa a casa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.