La recompensa per molts anys de picar pedra. Per fi han arribat els resultats. Estic molt content de guanyar un títol mundial, que és el que sempre he somiat.

Sí. Dedicar-me exclusivament a l’esport ha suposat un canvi radical en la meva vida i ha estat decisiu per guanyar la copa del món. Fins l’any passat feia de jardiner, i després de la jornada laboral de vuit hores m’entrenava. Com és lògic, anava cansat. Ara puc descansar més, i això ho noto en el meu rendiment.

Des de la temporada passada treballo amb una nutricionista, l’Anna Sauló. En les ultres és molt important l’alimentació, i a mi em costava molt menjar de manera adequada. Fins que no he trobat els aliments que em van bé ho he pagat. Moltes vegades, a meitat de cursa se m’acabaven les forces per culpa de no menjar i beure bé. Ara acabo amb més força, vaig de menys a més.

Gràcies als patrocinadors. El principal és Merrell, una marca de sabates nord-americana, que fa quatre anys que ens dona suport, a mi i a la meva dona. Enguany l’aposta ha estat més gran i hem pogut dedicar-nos exclusivament a córrer.

No ens ho esperàvem, ni ells ni nosaltres. La Ragna havia guanyat moltes coses l’any passat i fa dos anys. En el meu cas, tot i que la temporada passada va ser bona, m’ha anat tot rodat.

Sí, la vaig guanyar. I era la primera cursa de la copa del món. A partir d’aquí tot em va venir de cara.

Penso que sí. Per fer curses curtes potser no, però per fer curses de 50, 60 i fins a 100 quilòmetres, em sembla una molt bona edat. No ets tan ràpid però tens l’experiència i, sobretot, guanyes molta capacitat de resistència. Crec que encara en tinc per cinc anys ben bons.

I tant! Abans pecava molt en el menjar. Enguany, en l’última cursa, ens jugàvem la copa del món amb el rus i em vaig desinflar en la penúltima pujada, que ell va aprofitar per remuntar. En lloc de seguir tirant, vaig tenir la sang freda d’afluixar, menjar i beure molt bé. Això va fer que en el tram definitiu tingués moltes forces i em pogués distanciar d’ell fins a 20 minuts. Un parell d’anys abans, sense l’experiència en ultres, m’haurien passat ell i cinc més.

Ens avenim molt bé. I ens va molt bé poder-nos dedicar professionalment a les curses. El dia comença deixant la nostra filla a l’escola i qui surt a entrenar-se primer és la Ragna. Després hi vaig jo. La Mola i el Montcau són el nostre pati. Ara vinc de córrer dues hores per allà.

L’any que ve continuarem amb el mateix patrocinador, segur. En tot cas, si m’he dedicat a això durant tants anys és perquè és la meva manera de viure. Per tant, si la temporada que ve no anessin bé les coses, no ho deixaria pas. Em sento fort, i espero que les lesions em respectin.

Vull veure quin és el calendari de l’any que ve. Ara mateix, en lloc de buscar la victòria en un campionat, em ve de gust competir per curses separades. Una d’elles, sens dubte, la TDS, que és la primera ultra trail que vaig intentar, fa cinc anys, i no vaig poder acabar. També la Ultra-Pirineu, que es disputa a casa.