IGNASI MORENO
EXTREM DE L’HANDBOL BORDILS
“L’inici ja ha estat diferent”
“L’any passat tot era nou, ens coneixia com a jugadors però no és el mateix”
“La temporada passada confiàvem molt en el partit del Zarautz i ens van repassar”
“Els dos últims partits a fora ja renunciem al ‘contragol’, que és una de les nostres armes: córrer i córrer. Hi ha més desgast”
El Bordils rep dissabte el Zarautz (20 h), que el curs passat amb el 22-30 va fer que l’inici de l’equip a plata fos la pitjor en cinc anys (0-5). Ignasi Moreno (Girona, 1988) és un dels supervivents de la fase a la localitat basca, la segona de les tres seguides per assolir l’ascens a una categoria en què els de Sergi Catarain marquen ara la permanència amb dos punts més que el primer que baixaria, dos menys que el rival de dissabte i a tres del play-off per pujar.
No és una final, però quedaran en una situació tranquil·la si guanyen o força compromesa si...
Ho tenim clar, des de dissabte quan ja havien passat unes hores del partit: fent autocrítica sabem què vam fer bé i què no, què es podia millorar, i des de llavors que hi pensem, en aquest. És un partit important amb un rival que habitualment sol estar en el mateix nivell que nosaltres en la classificació. A casa encara no hem perdut i guanyar o perdre et pot fer veure les coses d’un color o d’un altre.
Fa un any la derrota els enfonsa.
És perillós en l’àmbit de punts, sí. Però si no surten bé les coses tampoc ens hem de precipitar. L’any passat l’inici va ser totalment diferent a aquest i al final vam aconseguir salvar-nos. Tampoc crec que no sumar encengui les alarmes però som conscients que hem de preparar molt bé aquest partit i no viure del passat. La temporada passada confiàvem molt en el partit del Zarautz i ens van repassar, vam tenir molt poques ocasions. No guanyar no seria agradable però fa un any estàvem pitjor. I com a equip hem superat adversitats. Seguiríem, i ho farem, treballant.
Aquest curs es veu l’equip més treballat tàcticament, sobretot en defensa. De fa un any que s’estaven coneixent amb el nou tècnic com aquell qui diu...
Estem bé. En l’àmbit defensiu hem provat coses diferents com a Nava o Ciudad Real. I ens ha donat una alternativa que amb la 6-0 ens permet plantejar diverses defenses. L’any passat tot era nou, per a ell i per a nosaltres. Perquè ens coneixia com a jugadors però no és el mateix. Ell intenta aprendre dels errors, li encanta l’handbol i hi dedica moltes hores. Aquests dies hem treballat la 5-1 que és la més visible i ja es nota que ens coneix més, sap el que ens pot demanar i nosaltres també sabem quin és el seu estil, la manera d’entendre l’handbol i de treballar. Per això l’inici aquest any ja ha estat diferent.
A Nava la 5-1 els funciona fins al descans i, quan se’ls en van, s’arrisquen més i acaben perdent 30-21. Calia, arriscar-se tant?
És veritat que amb la 5-1 en la primera meitat vam estar molt bé: marxem 10-9 al descans contra un equip molt superior físicament i amb una qualitat individual espectacular. És el clar candidat a l’ascens i és veritat que a l’inici de la segona meitat troben solucions amb un canvi al seu lateral dret. Posen un jugador bo en u per u i finta, i crec que defensivament tampoc estem al nivell de concentració suficient per respondre. I ens passa factura: quan no ens funciona la defensa enllacem jugades en atac i fallem llançaments. I quan el veiem perdut arrisquem i ens trepitgen.
No és nou d’aquest any, però la diferència de jugar a fora, que hi anaven 13 i no han sumat cap punt encara, o a casa, que no han perdut encara, és molt evident. Físicament ho deurien notar.
Són menys alternatives a l’hora de plantejar el partit i de fet en els dos últims que hem jugat a fora ja renunciem al contragol, que és una de les nostres armes: córrer i córrer. Sabem que amb menys hi ha més desgast i no ens permet explotar totes les nostres opcions. Hem de ser conscients que o anem a totes o no podem jugar en aquesta categoria. Som un equip amateur però hem de ser molt exigents amb l’aportació que pugui tenir cadascú. No és fàcil gestionar-ho. I per a l’entrenador encara ho ha de ser menys.
Ara que no hi ha lesions greus a l’inici tenen Mach i Palahí, que fa setmanes que arrosseguen molèsties... És una dificultat ara que havien agafat el lideratge?
Tenir-los sense estar al 100%, encara que no estiguin de baixa, ho notem com a jugadors importants que són. I, si hi sumes les baixes que tenim a fora, es fa molt complicat puntuar.
I encara sort que aquest estiu no només no perden referents, sinó que recuperen tres jugadors de l’ascens. Esteve Ferrer està fi...
És un jugador que aporta moltes coses, té un joc molt intens a primera línia i aprofita qualsevol forat per marcar. Està en un moment de forma molt bo. En Marc Canyigueral també és un jugador excel·lent i ens aporta molt, ha tingut molèsties a l’espatlla i el turmell i també ha dificultat el seu entrenament. I en David Masmiquel, que pot venir menys, ja ens va deixar clar que aportaria el màxim. Com a amic seu que soc, sé que dona tot el que pot.
A títol individual té més protagonisme, sobretot en defensa. És per l’edat? Vostè i l’altre extrem esquerre, Marc Prat, hi tenen cada vegada més pes, al darrere.
L’alternativa aquesta de la 5-1 me’n dona més. Ho vam fer a Ciudad Real i en Cata està content amb la feina que vaig fer: crec que ens va permetre disputar el partit fins al final [24-22]. M’hi he sentit còmode, jo i l’equip hem treballat bé aquesta defensa i no sabria dir si és una qüestió física, que entenc que sí perquè també amb l’edat n’aprens i mires de jugar les teves cartes de la millor manera. I en aquesta posició de tres en Prat crec que és un dels millors defensors de l’equip i quan tenim baixes ens dona una molt bona alternativa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimarts,26 novembre 2024