Ho tenim clar, des de dissabte quan ja havien passat unes hores del partit: fent autocrítica sabem què vam fer bé i què no, què es podia millorar, i des de llavors que hi pensem, en aquest. És un partit important amb un rival que habitualment sol estar en el mateix nivell que nosaltres en la classificació. A casa encara no hem perdut i guanyar o perdre et pot fer veure les coses d’un color o d’un altre.

És perillós en l’àmbit de punts, sí. Però si no surten bé les coses tampoc ens hem de precipitar. L’any passat l’inici va ser totalment diferent a aquest i al final vam aconseguir salvar-nos. Tampoc crec que no sumar encengui les alarmes però som conscients que hem de preparar molt bé aquest partit i no viure del passat. La temporada passada confiàvem molt en el partit del Zarautz i ens van repassar, vam tenir molt poques ocasions. No guanyar no seria agradable però fa un any estàvem pitjor. I com a equip hem superat adversitats. Seguiríem, i ho farem, treballant.

Estem bé. En l’àmbit defensiu hem provat coses diferents com a Nava o Ciudad Real. I ens ha donat una alternativa que amb la 6-0 ens permet plantejar diverses defenses. L’any passat tot era nou, per a ell i per a nosaltres. Perquè ens coneixia com a jugadors però no és el mateix. Ell intenta aprendre dels errors, li encanta l’handbol i hi dedica moltes hores. Aquests dies hem treballat la 5-1 que és la més visible i ja es nota que ens coneix més, sap el que ens pot demanar i nosaltres també sabem quin és el seu estil, la manera d’entendre l’handbol i de treballar. Per això l’inici aquest any ja ha estat diferent.

És veritat que amb la 5-1 en la primera meitat vam estar molt bé: marxem 10-9 al descans contra un equip molt superior físicament i amb una qualitat individual espectacular. És el clar candidat a l’ascens i és veritat que a l’inici de la segona meitat troben solucions amb un canvi al seu lateral dret. Posen un jugador bo en u per u i finta, i crec que defensivament tampoc estem al nivell de concentració suficient per respondre. I ens passa factura: quan no ens funciona la defensa enllacem jugades en atac i fallem llançaments. I quan el veiem perdut arrisquem i ens trepitgen.

Són menys alternatives a l’hora de plantejar el partit i de fet en els dos últims que hem jugat a fora ja renunciem al contragol, que és una de les nostres armes: córrer i córrer. Sabem que amb menys hi ha més desgast i no ens permet explotar totes les nostres opcions. Hem de ser conscients que o anem a totes o no podem jugar en aquesta categoria. Som un equip amateur però hem de ser molt exigents amb l’aportació que pugui tenir cadascú. No és fàcil gestionar-ho. I per a l’entrenador encara ho ha de ser menys.

Tenir-los sense estar al 100%, encara que no estiguin de baixa, ho notem com a jugadors importants que són. I, si hi sumes les baixes que tenim a fora, es fa molt complicat puntuar.

És un jugador que aporta moltes coses, té un joc molt intens a primera línia i aprofita qualsevol forat per marcar. Està en un moment de forma molt bo. En Marc Canyigueral també és un jugador excel·lent i ens aporta molt, ha tingut molèsties a l’espatlla i el turmell i també ha dificultat el seu entrenament. I en David Masmiquel, que pot venir menys, ja ens va deixar clar que aportaria el màxim. Com a amic seu que soc, sé que dona tot el que pot.

L’alternativa aquesta de la 5-1 me’n dona més. Ho vam fer a Ciudad Real i en Cata està content amb la feina que vaig fer: crec que ens va permetre disputar el partit fins al final [24-22]. M’hi he sentit còmode, jo i l’equip hem treballat bé aquesta defensa i no sabria dir si és una qüestió física, que entenc que sí perquè també amb l’edat n’aprens i mires de jugar les teves cartes de la millor manera. I en aquesta posició de tres en Prat crec que és un dels millors defensors de l’equip i quan tenim baixes ens dona una molt bona alternativa.