PAU CAPELL
ULTRARUNNER, CAMPIÓ DE L’ULTRA TRAIL WORLD TOUR
“Soc un lluitador de somnis”
“Quan fa vint hores que corres, arribes a conèixer-te, veus coses que no sabies de tu. Per això faig ultratrails”
Ambiciós i compromès amb les seves idees, el català Pau Capell (Sant Boi de Llobregat, 10 de setembre de 1991) assaboreix tant com pot el moment dolç que li toca viure des que, fa poc més de dos mesos, es va coronar com el millor ultrarunner del món i va fer realitat el seu somni més preuat. Ho va aconseguir quan encara faltaven quatre curses per acabar l’Ultratrail World Tour. La seva ambició, però, no s’atura. I els seus somnis, tampoc.
Com és que, sent de Sant Boi, no va optar pel rugbi?
Mai no he jugat a rugbi, tot i la tradició que hi ha al meu poble. Ara tenim la Santboiana, els germans Gasol i aquest corredor de muntanya que lluita pels seus somnis.
La muntanya va arribar a vostè per casualitat...
Sí, per una lesió de lligament encreuat i menisc, quan jugava a futbol sala. El metge em va recomanar córrer per la muntanya, per guanyar força i estabilitat. El primer dia vaig fer una sortida molt tranquil·la, i de seguida vaig haver de parar perquè podia escoltar el silenci. Vaig repetir-ho dia a dia i m’hi vaig enganxar. Sempre he dit que les coses, moltes vegades, passen perquè han de passar.
El 2016 va ser tercer. El 2017, segon. I enguany ha estat campió del món d’ultratrail. L’any que ve, quin repte tindrà?
No ho sé. Tinc un parell de projectes al cap que no tenen a veure amb la competició i també algun objectiu puntal, com ara l’ultratrail del Montblanc.
Què li suposa aquest èxit?
Fins ara era el màxim que podia somiar. Al darrere hi ha molt d’esforç i moltes hores d’entrenament.
Ja ha pensat què dirà en la gala d’entrega dels trofeus, el 12 de gener, a Barcelona?
No gaire. Dic el que sento a cada moment; no hi aniré amb res preparat. Segur que recordaré la família, la gent que m’estimo i que m’estima, el meu equip. Aquest no és un èxit personal, és col·lectiu.
La Ultra Pirineu, que aquest any no ha pogut fer per culpa d’una lesió, serà un dels objectius puntuals per a l’any vinent?
Una setmana abans vaig caure. Em va saber molt greu, perquè hi arribava bé. És una espina que m’ha quedat clavada, potser l’única d’aquest any. És la cursa de casa i em vaig sentir molt estimat quan la vaig córrer fa dos anys. Tinc clar que l’any vinent vull lluitar per guanyar-la.
També té un projecte de caire ecologista. El pot explicar?
El cuinem amb North Face, el meu patrocinador, i tant de bo que el tirem endavant. Vull fer una ruta per l’Antàrtida, on ara hi ha els ossos polars que han hagut de sortir de la seva zona habitual com a conseqüència del canvi climàtic, amb el risc de creuar-me amb ells, per tal de conscienciar tothom que el món es descongela i que el consum excessiu d’energia és dolent per al planeta.
A més dels ultratrails, ha fet curses de mitjana distància?
Sí, algunes de 20 o 30 quilòmetres. Però quan vaig veure que m’agradava la muntanya va ser quan vaig fer el primer ultratrail, el mes de maig després de recuperar-me de la lesió. Quan fa 20 hores que corres, arribes a conèixer-te, a veure coses que no sabies del teu cos. Per això faig ultratrails.
Dirigeix una empresa, fa d’entrenador de ‘trail running’ i competeix. D’on treu el temps?
D’aprofitar al màxim el dia. Soc molt organitzat i vigilo el rellotge. L’important no és viure, sinó viure intensament. Vaig tenir la desgràcia de perdre un gran amic i em vaig adonar que mai no saps on seràs demà. Per això faig el que faig.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024