En principi estava tot programat, però és cert que després del Tour sí que tot se’m va fer llarg, però crec que vaig acabar bé i amb força.

Personalment crec que he complert els objectius que m’havia proposat. Amb Unzue havíem quedat de fer dos grans pics de forma, un per la Volta i la París-Niça i l’altre pel Tour, i crec que vaig rendir bé en aquests dos moments transcendentals. Després vam allargar més la temporada i les meves condicions no eren les millors. Jo no soc com Alejandro Valverde. Ell és un corredor únic que està al cent per cent sempre. M’haig de proposar uns objectius i preparar-los com més bé millor. Tres voltes, per exemple, durant tot l’any i anar a totes.

Era una situació molt diferent. A França teníem tres líders (Quintana, Landa i Valverde) i ja estava previst que perdés temps i que no em cremés per poder ajudar-los en les etapes següents, les més dures.

Ho vam intentar de totes les maneres i en tots els terrenys. Mai perds l’esperança de girar la truita, però és veritat que la il·lusió amb la qual comences es va perdent quan els rivals no cedeixen.

És una cursa impressionant. No té res a veure amb qualsevol altra en què hagi estat, sobretot pel públic i per la brutal tensió que hi ha en el pilot. Indescriptible.

Em va fer gràcia perquè la gent va parlar sense saber res. Era una notícia sense cap base però que podia generar algun problema amb el Movistar. La realitat, amb tot, és que ja tenia la renovació emparaulada amb Eusebio Unzue des del campionat d’Espanya. Això va demostrar que l’oferta de l’Sky no era real.

Serà bastant semblant al d’aquest any, tot i que començaré una mica més tard per poder estar millor de forma en la part final.

Pel que hem parlat Nairo i jo segur que hi serem, tot i que la vida pot donar mil voltes.

Sí. És molt dur, molta muntanya i molt pocs quilòmetres de contrarellotge, ideal per a Quintana, que per mi encara té mentalitat i força per guanyar el Tour contra qui sigui.

Primer, que amb 39 anys encara pots estar a dalt de tot i després, el seu caràcter. Contagia sempre l’equip d’un ambient molt sa i això fa que les coses ens surtin més bé.

Ni Thomas, que va guanyar el Tour amb 32 anys. Les trajectòries dels ciclistes s’estan allargant cada vegada més, però també venen joves amb gran progressió, com Egan Bernal o Enric Mas.

La visió de cursa, sobretot; saber com va sempre i llegir-la bé, l’estratègia a seguir en cada moment.

Espero que sí, però no ho sé dir ara; a banda del Tour, no tinc més plans concrets.

Molt bo. És un corredor que guanya perquè és molt ràpid i tots els equips el que busquen al final és sumar victòries.