Un alumne de matrícula
Futbol sala. Miquel Feixas està fent un magnífic inici de curs en el seu primer any a l’elit i està guanyant la cursa per la titularitat a la porteria de l’Industrias al veterà Cristian, el seu ídol d’infantesa
Només fa uns mesos que Miquel Feixas ha canviat les rutines. Després de sis temporades embenant-se els canells per defensar els interessos dels equips de base del Barça, el porter barceloní, de només 21 anys, va fitxar aquest estiu per l’Industrias Santa Coloma. “És un ambient diferent, acollidor. No tenen els recursos que hi ha al Barça però et fan sentir com a casa. Allà tot era molt fred”, explica Feixas. El porter de Barcelona ha fet un inici de temporada molt bo i s’ha guanyat la mirada d’Óscar Redondo, el seu entrenador. “Quan vaig fitxar firmava jugar sis partits i ja he aconseguit set titularitats. No m’ho esperava”, admet. Feixas comparteix vestidor amb Cristian Domínguez, el seu ídol d’infantesa. “Recordo que un dia el vaig veure al Palau i va regalar la tovallola de la suor a un amic meu en lloc de regalar-me-la a mi. Vaig embogir”, recorda amb un somriure el porter. “Vaig créixer intentant imitar l’estètica de les seves aturades i la seva agilitat. I de petit ja m’embenava les mans per copiar el seu estil”, hi afegeix. Ara, l’alumne ha superat el mestre perquè Feixas està copsant el protagonisme sota els pals de la porteria de l’Industrias: ha estat titular set partits, per només un de Cristian. “M’està ajudant molt. Em dona consells, tant a dins com a fora la pista. Ens portem molt bé. Sobretot, m’està ensenyant el valor de la professionalitat”, remarca Feixas. “No em sorprèn gens que estigui rendint com ho està fent. Els que coneixíem les seves qualitats ja sabíem que s’adaptaria molt bé al seu nou equip i a l’elit”, adverteix Xavi Closas, el seu entrenador al filial del Barça.
El caràcter extravertit i la forta personalitat han ajudat a la seva progressió, que va començar de molt petit. “Soc porter per sort, o per desgràcia, pel meu germà gran, que també va ser el meu primer ídol. Ell volia xutar i el petit havia de posar-se entre els dos troncs que feien de porteria”, recorda. En el món del futbol sala, més enllà del seu company Cristian, admet que té devoció per Luis Amado i idolatra la figura de Francesco Totti. “No sé ben bé d’on em ve, però em sembla un gran exemple d’amor a uns colors i a un esport. Va estar molt anys defensant la samarreta de la Roma. La passió i el coratge italià m’inspira”, comenta. “Per què no puc arribar a ser el Totti de Santa Coloma?”, es pregunta Feixas, que assegura que no pensa gens en una hipotètica tornada a can Barça: “Estic molt bé aquí i vull estar-hi molts anys. Vull guanyar títols a Santa Coloma.”
De moment, seguint els passos dels seus referents ja s’ha guanyat les seves titularitats a la porteria de l’Industrias, que demà (18.30 h) visita la pista del vigent campió, l’Inter. “No em fan por perquè, sincerament, crec que podem guanyar partits a qualsevol”, analitza. “Ricardinho? Jo em quedo amb Pol Pacheco”, diu quan se li pregunta per si pescaria algú del rival. “I de porters també em quedo amb els dos que tenim a Santa Coloma”, conclou amb el seu habitual somriure.