Espanya ha trigat poc menys de 24 hores a acceptar les condicions que li van posar el COI i el seu director general, Pere Miró, sobre l’acceptació dels drets de Kosova en les competicions esportives, un obstacle que alguns creien que podia afectar negativament la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs d’hivern del 2030. “No tenia res a veure una cosa amb l’altra; Espanya podia tenir problemes a curt termini per organitzar competicions internacionals, però estava clar que s’imposaria el criteri del COI”, va explicar ahir el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras.

Ahir, a més, es va saber un altre fet que pot donar ales a la candidatura catalana. Calgary renuncia a demanar els Jocs del 2026 després d’un referèndum. Només queden dues candidates oficials (Milà i Estocolm), però totes dues amb problemes rellevants per tirar endavant. L’avançament dels Jocs al 2026, doncs, no és cap utopia. “Nosaltres al COI ja els hem dit que la candidatura oficial és per al 2030, però ho tindrem tot a punt per al 2026 per si ens necessiten, per dir-ho així.” Des de Madrid, el president de la Federació Espanyola d’Atletisme, Raúl Chapado –un dels homes forts de les candidatures olímpiques de Madrid–, va fer una reflexió en el mateix sentit: “Barcelona es pot trobar que demanant els Jocs del 2030 es quedi els del 2026; això ho ha de saber aprofitar.”

Dimarts el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ja va explicitar quin és el problema més gran de la candidatura catalana: “Cal un acord entre els dos governs.” Figueras, sense entrar en detalls, diu que aquest acord ja s’està treballant i que espera que quan s’anunciï serveixi per “blindar” la candidatura davant les múltiples convocatòries electorals que vindran en el futur. “És un projecte de tot el país i així l’hem de fer valer.”