DÍDAC VILLAR
CENTRAL DE L’AGUSTINOS D’ALACANT, EQUIP DE LA DIVISIÓ D’HONOR D’HANDBOL
“Ens va sortir un partit rodó”
“L’havíem preparat molt bé, sabíem quins moviments havíem de fer i que en defensa era el més important”, diu el gironí sobre el triomf de dissabte al Blanc i Verd
“Ens va donar aire fresc, va deixar les coses clares”
Guanyar dos partits seguits i que un sigui a Bordils et deixa les coses més fàcils. Però tot i així encara som últims
Dídac Villar (Fornells de la Selva, 1988) és un dels jugadors de referència a l’Agustinos, cuer de la lliga i el primer equip que ha aconseguit els dos punts a Bordils aquest curs (22-23). “M’hi trobo molt bé, és el lloc on he passat més temps en la meva carrera i em sento valorat”, diu sobre el seu tercer any a la ciutat després de passar per Onda, Almoradí, Pozoblanco, Teucro, Benidorm i Hondarribia.
Guanyar al Blanc i Verd...
Era un partit important per a nosaltres, sabíem que seria difícil. Eren uns punts que no teníem controlats però tampoc els veníem a llançar perquè sí. Al llarg de la setmana havíem preparat el partit molt bé i vam estudiar molt bé el rival. I ens va sortir un partit rodó, la veritat: vam començar guanyant i fins al final en cap moment vam anar al darrere.
Encaixen parcials com el 7-1 però van sempre al davant.
Va ser molt important tenir sempre avantatge, que no arribéssim al final amb el partit ajustat. Sabíem en tot moment quins moviments havíem de fer i que en defensa era el més important fer-ho bé. I estar tranquils, fer el nostre joc i defensar bé perquè així el porter para més. I anar fent la nostra feina.
Van guanyar més partits en set dies (dos) que en tota la lliga (un). Tanta influència ha tingut el canvi d’entrenador?
Són dinàmiques, vam començar guanyant un partit [30-25 contra el Novás, jornada 2] però se’ns va fer tot una muntanya. Una dinàmica molt negativa, no acabàvem de trobar el nostre millor handbol, no aconseguíem defensar, intentàvem solucionar-ho i no trobàvem les tecles. I cada vegada se’ns feia més costa amunt, ho trobàvem molt difícil i la directiva va decidir, amb l’entrenador [Juan Antonio Martínez], que hi hagués un canvi. L’entrenador nou [Fernando Latorre] ens va donar aire fresc, va deixar les coses molt més clares. Ara estem estudiant els rivals molt millor i gràcies a això estem agafant una dinàmica positiva. I és com tot: les negatives t’enfonsen i les positives et fan anar amunt. Guanyar dos partits seguits, i més encara que un sigui a Bordils [24-19 amb el Palma del Río la setmana abans], et deixa les coses més fàcils. Però tot i així som últims: no ens podem quedar amb aquesta victòria o les dues últimes, hem de mirar més amunt.
I el Bordils, com el va veure?
Potser aquesta temporada és la que han començat millor. Fan el mateix handbol de sempre, tenen un equip molt complet i a més tenen canvis. Estan molt forts a casa. I Bordils és Bordils: anar-hi a guanyar, sempre... Poca gent ho farà, som els primers i el partit de la copa del Rei. Això demostra com d’importants han estat aquests dos punts.
Quins equips ho passaran més malament, els que han pujat?
Crec que serà com l’any passat. Hi serem nosaltres, Novás, Adrianenc, Zarautz... El Bordils confio que guanyi els de casa i que a fora amb els que pugui guanyar no tingui problemes, com tots aquests anys. Crec que estarà tot molt ajustat fins al final.
El curs passat, acabats de pujar a plata, van començar molt bé però van anar de més a menys.
Sí que vam començar molt forts. Després per Nadal vam tenir una davallada i vam enllaçar dos partits a fora, la lesió de Natán i se’ns va posar més complicat... Passat Nadal vam entrar en una dinàmica molt positiva i la veritat és que vam acabar la temporada molt bé.
A Natán el coneix de compartir-hi vestidor l’any passat i ha anat al Teucro, on vostè va jugar. Com el veu a l’Asobal?
És un jugador que ja va fer una molt bona temporada i segurament per això el Teucro s’hi va fixar. És jove i amb molta projecció i els equips de l’Asobal estan molt atents a aquest tipus de jugadors. Encara pot créixer més i esperem que ho faci: està gaudint de minuts, que és el que necessita, i després, els resultats... Teucro, Cangas, Alcobendas estaran allà lluitant a la part baixa i el que tingui el cap més fred serà el que s’aconseguirà salvar.
N’està al cas, del Sarrià, que és primer en la lliga, suposo...
Sí, sí, és clar, i a més ho he estat comentant aquests dies amb la gent que vaig veure de Sarrià a Bordils, on abans havia jugat el segon equip. Estaria molt bé que pugessin a plata i que tornés a haver-hi un derbi gironí i que fos a plata. Seria magnífic i, mirant-ho així, tindria un altre desplaçament a Girona.
De fora o, qui sap, des de dins? Es veu tornant a jugar a aquí?
No ho sé, la veritat. És complicat dir-ho i és una cosa sobretot de com acabes la temporada i les ganes que tens. Però ja et dic que aquí, a Alacant, hi estic bastant bé. Sí que Girona és casa meva i potser algun dia voldré tornar. I si tinc les portes obertes dels clubs d’aquí Girona, benvingut sigui. Però ara mateix estic bé aquí amb el meu grup d’amics, la meva parella; la meva família està acostumada que estigui aquí... És una situació molt estable i de moment encara no m’ho plantejo. Però si volgués tornar i es donessin les condicions, estaria molt bé.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.