Un monòleg de tennis impressionant va permetre ahir a Novak Djokovic escombrar de la pisa Rafa Nadal per 6-3, 6-2 i 6-3 en dues hores i 4 minuts i obtenir el seu setè títol en l’obert d’Austràlia en set finals disputades. La infal·libilitat el converteix en el primer jugador de la història que guanya set vegades el primer Grand Slam del curs, desempatant amb els sis títols que llueixen el suís Roger Federer i l’australià Roy Emerson. El número 1, eixampla, a més, el seu domini del tennis mundial alçant el tercer títol de Gran Slam seguit després de vèncer a Wimbledon i l’obert dels EUA.

El serbi va jugar com els àngels i no va deixar ni respirar el desbordat manacorí, que tan sols va disposat d’una pilota de trencament que no va aprofitar en el sisè joc del tercer set quan el desenllaç ja era irremissible. Djokovic, que va trencar cinc cops el servei del seu oponent (5/8), obté el seu quinzè títol de Grand Slam i s’acosta als 17 de Nadal. Federer continua manant amb vint corones de la màxima graduació.

El 53è partit de la sèrie entre els dos monstres no va respondre a les previsions d’igualtat. De fet, el serbi va guanyar set vegades el seu servei en blanc, una dada esfereïdora, amb un vuitanta per cent de punts obtinguts amb el primer (40/50) i un estratosfèric i simptomàtic 84 per cent amb el segon (16/19). Segur, amb la pilota en joc va exhibir la seva classe amb un revés excels i una mortífera dreta paral·lela que mai va permetre a Nadal entrar ni dins de la pista ni dins del partit. Djokovic va tancar el duel amb només nou errors no forçats comesos, una exageració. Un exemple que il·lustra el seu domini és que va segellar el segon set al servei amb tres aces seguits i el joc en blanc. En ple festival, va tancar el partit restant en la segona oportunitat. Malgrat la impotència manifesta, Nadal va lluitar fins a l’últim bola d’un duel en què el ritme de Djokovic li va resultar inassumible.

És la primera vegada que el balear no guanya cap set en una final de Grand Slam i la quarta final que perd a Melbourne, escenari on va guanyar el 2009 el seu únic títol

La cronologia dels fets parla d’un 3-0 de sortida amb un break en el segon joc i un parcial esfereïdor de 12-1 que va ser un presagi. Sense Nadal estava aturat de cames i no presentava batalla. Tot i ser només un trencament de diferència, el fet de perdre en blanc quatre dels cinc serveis de Nole va fer abismal la diferència de sensacions. Dos breaks, un en el cinquè joc i un altre en el setè van seguir materialitzant la superioritat. Nadal va reviscolar una mica en el tercer parcial però no va convertir la pilota de trencament en el sisè joc i Djokovic va seguir colpejant amb convicció i profunditat totes les boles, engrandint cada cop més la seva exhibició.

En la final de dobles, els francesos Pierre-Hugues Herbert i Nicolas Mahut (5) van derrotar per 6-4 i 7-6 (1) el finlandès Henri Kontinen i l’australià John Peers (12).