El França-Gal·les d’aquesta nit dona el tret de sortida a un Sis Nacions que aquest any també s’entreveu com un termòmetre per als millors combinats del rugbi europeu de cara al mundial del setembre al Japó. Irlanda apareix com el principal favorit per revalidar un trofeu que en la passada edició va arrodonir amb el Grand Slam –va guanyar tots els partits– i la Triple Corona –va imposar-se als altres tres conjunts de les illes Britàniques participants–. Un balanç de 18 victòries en els 19 darrers partits i resultats com la victòria (40-29) assolida contra els totpoderosos All Blacks en un partit preparatori a Dublín el novembre passat avalen les elevades expectatives del quinze del trèvol. A més, el calendari també els beneficia pel fet de rebre com a locals seleccions com l’anglesa, que apareix com a primer aspirant a trencar els pronòstics.

La primera jornada ja presenta un Irlanda-Anglaterra –demà a les 17.45 h– que pot tenir gran transcendència en l’esdevenir del torneig. En el record recent queda la victòria del quinze del trèvol a Twickenham (15-24) en l’última data de l’edició passa passada del torneig, que va coincidir amb una festivitat tan significativa per als irlandesos com el dia de Sant Patrici. Anglaterra buscarà rescabalar-se d’aquella derrota impulsada per la millora reflectida els darrers mesos respecte al tram final del passat Sis Nacions, quan tres derrotes consecutives van ensorrar les seves aspiracions i el van fer baixar al cinquè lloc.

Pel que fa a França, viu una etapa de dubtes que l’han fet baixar fins a la novena posició del rànquing mundial. Derrotes inesperades com ara l’encaixada al novembre contra la modesta Fiji fan que recuperar la confiança sigui el primer objectiu a l’hora d’encarar el Sis Nacions. Precisament el duel d’aquesta nit a l’estadi de França contra la Gal·les ja és important a l’hora de reflectir l’estat anímic dels bleus. Pel que fa als gal·lesos, la seva regularitat –l’any passat van ser segons– i un calendari beneficiós –rebran Anglaterra i Irlanda a Cardiff– fan que puguin tenir coses a dir en la lluita pel títol.

Escòcia, per la seva banda, desitja consolidar la progressió que va apuntar l’any passat, quan va ser capaç de guanyar Anglaterra (25-13) i, per tant, obtenir la seva primera Calcuta Cup en els darrers 10 anys. Per acabar, Itàlia intentarà no recollir una altra cullera de fusta, que s’atorga al combinat que no guanya cap partit. Des del 2015 que els transalpins no saben què és guanyar en el Sis Nacions.