Història viva del cros
Atletisme. Castillejo competirà diumenge a Vic en l’edició centenària del campionat de Catalunya, consagrat com l’atleta amb més títols al palmarès
Carles Castillejo (Rubí, 1978) encarna més que ningú l’esperit del campionat de Catalunya de cros, que aquest diumenge a Vic, en el marc del trofeu Pere Casacuberta, arriba a l’edició número 100. No en va, el fondista rubinenc pot vantar-se de ser l’atleta més llorejat de la competició, amb nou títols al seu palmarès. “Des que tinc memòria sempre he competit en el campionat de Catalunya de cros, des que era ben petit. Després tampoc hi vaig faltar en l’etapa de júnior, de promesa i ja com a sènior, sobretot quan vaig tenir la gran sort de guanyar el primer títol, el 2003. Era el gran objectiu de l’hivern i hi competia sempre, fins i tot quan no hi havia tantes ajudes econòmiques com van venir després, en què ens ajuntàvem tots els millors corredors catalans. A mi m’era igual, m’agradava córrer-hi”, remarca.
A punt de fer els 40 anys, Castillejo, que compagina l’activitat com a atleta encara en actiu amb la d’entrenador, subratlla els beneficis de les curses de camp a través. “El cros és un bon mitjà per als nens, per formar-se com a corredors, i després per als atletes absoluts també és magnífic per treballar la base que es necessita per córrer”, assegura. I posa com a exemple la seva evolució: “He crescut en el marc del campionat de cros. M’he format com a atleta, des de petit fins que vaig arribar a ser internacional.”
Infinitat de records
Amb tantes edicions, Castillejo guarda infinitat de records. El primer títol sempre és especial i per això té guardada a la memòria l’edició del 2003 a Sabadell. Amb el pas de les victòries, es va proposar superar els tres títols consecutius del que era aleshores el seu entrenador, el lleidatà Joan Ramon Muñoz. Superat aquest repte, Castillejo ja va col·locar el llistó fins al rècord de títols absolut, que tenia el mateix Muñoz, amb vuit. El fondista rubinenc ho va aconseguir el 2013 a Mataró. “Perquè va ser inesperada, una de les victòries més especials va ser la del 2006 a Canet de Mar perquè venia d’una fractura d’estrès. També tinc molt bon record d’una derrota. El 2009 a Canovelles em va guanyar l’Ayad Lamdassem després d’una cursa fortíssima. Al final, em va deixar assegut amb un dels seus canvis de ritme, però després em va admetre que era la vegada que pitjor ho havia passat en un cros, per la tensió i la duresa de la cursa”, sentencia. Tots els campionats de Catalunya són especials i el de diumenge a Vic, més enllà del centenari, segur que Castillejo el recordarà pel fet de ser el primer en què també competirà la seva filla Inés, de només vuit anys.