Car­les Cas­ti­llejo (Rubí, 1978) encarna més que ningú l’espe­rit del cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de cros, que aquest diu­menge a Vic, en el marc del tro­feu Pere Casa­cu­berta, arriba a l’edició número 100. No en va, el fon­dista rubi­nenc pot van­tar-se de ser l’atleta més llo­re­jat de la com­pe­tició, amb nou títols al seu pal­marès. “Des que tinc memòria sem­pre he com­pe­tit en el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de cros, des que era ben petit. Després tam­poc hi vaig fal­tar en l’etapa de júnior, de pro­mesa i ja com a sènior, sobre­tot quan vaig tenir la gran sort de gua­nyar el pri­mer títol, el 2003. Era el gran objec­tiu de l’hivern i hi com­pe­tia sem­pre, fins i tot quan no hi havia tan­tes aju­des econòmiques com van venir després, en què ens ajuntàvem tots els millors cor­re­dors cata­lans. A mi m’era igual, m’agra­dava córrer-hi”, remarca.

A punt de fer els 40 anys, Cas­ti­llejo, que com­pa­gina l’acti­vi­tat com a atleta encara en actiu amb la d’entre­na­dor, subrat­lla els bene­fi­cis de les cur­ses de camp a través. “El cros és un bon mitjà per als nens, per for­mar-se com a cor­re­dors, i després per als atle­tes abso­luts també és magnífic per tre­ba­llar la base que es neces­sita per córrer”, asse­gura. I posa com a exem­ple la seva evo­lució: “He cres­cut en el marc del cam­pi­o­nat de cros. M’he for­mat com a atleta, des de petit fins que vaig arri­bar a ser inter­na­ci­o­nal.”