El Bordils pot enllaçar demà a la tarda (19 h) la seva cinquena jornada seguida sense perdre, a la pista de l’Aranda, penúltim amb 10 punts. Els de Sergi Catarain, amb el triomf dissabte contra l’Antequera 27-22, fa quatre partits seguits que no perden a la lliga. Una ratxa poc usual perquè en aquesta seqüència hi ha tres partits a fora, amb dos empats i una victòria. “El penal aquell va anar per poc. Però al final és una victòria que va anar molt bé. Sabíem que almenys tindríem l’empat i que, si no el podia parar, un punt després d’anar tot el partit perdent... aturar-lo era l’alegria màxima”, diu Jordi González, en referència el desenllaç a La Verneda, en el 26-27 del 19 de gener que va significar el primer triomf bordilenc lluny del Blanc i Verd aquest curs. Tot i els tres desavantatges de set gols. I malgrat el penal que va tenir l’Adrianenc a quatre segons per acabar i que va aturar el porter del Bordils.

“De moment aquesta temporada estem tenint molta mala sort amb les lesions. I després hi ha els jugadors que no poden viatjar i que si juguem a fora no hi son. Normalment som els que som i hem de donar tot el que podem. I és molt complicat.” És la realitat, un any més en la segona categoria de l’handbol estatal, del club del Blanc i Verd. Una situació que no ha impedit encadenar tres jornades tornant a casa amb punts al sarró, un el 15 de desembre i el 19 de gener després dels empats contra el Cisne i el Santoña (26) i dos en la victòria a Barcelona (26-27). “També feia uns quants partits que perdíem d’un i teníem la pilota per empatar. I ens sortia creu. I en aquests darrers hi ha l’experiència dels sis anys a la categoria, que ho vulguis o no també es noten. I la feina que estem fent, que és molt bona i de la qual de mica en mica es veuen els resultats a la pista.” És l’explicació que dona el dorsal 1 del Bordils al canvi de signe de l’equip lluny del seu fortí, on precisament abans de la ratxa va perdre-hi el seu primer partit (22-23 contra l’Agustinos el 8 de desembre). “La defensa és important i el bloc del centre, el que més. Treballar les diferents tipologies que , com la 6-0 i o la 5-1, també, confon els equips rivals, que es troben defenses més de pressió o més tancades. Des de la defensa o jo com a porter intentem fer-ho el millor possible i tirar els partits endavant”, explica pel que fa al punt fort de l’equip de Catarain. “Tots els partits s’han de guanyar, tant sí com no. I ara tenim 15 punts i ells 10. Si poguéssim puntuar seria genial.”