Jordi Jorba (Barcelona, 1997) va estrenar-se el juny del 2016 amb la selecció espanyola absoluta quan aquesta estava farcida de jugadors professionals forans, sobretot de la lliga francesa. Era el pas complex però lògic per a un jugador amb unes condicions atlètiques extraordinàries. Sorgit del Barcelona Universitari Club (BUC) –igual que el seu pare, el seu germà i els seus cosins–, va fer el salt a les categories de promoció de la USAP amb només setze anys després que un tècnic del club nord-català el veiés amb la selecció catalana. Allà ràpidament va fer-se valer gràcies a la seva velocitat i es va convertir en un jugador imprescindible en el segon equip.

La progressió meteòrica de l’ala català va saltar pels aires el 2 de setembre del 2017 en un partit amb l’equip de rugbi a 7 amb la USAP abans que comencés la pretemporada. Aquell dia Jorba es va trencar el menisc del lligament encreuat anterior del genoll esquerre, es va fer una distensió del lligament lateral i diverses lesions a la ròtula que li van afectar el cartílag, un problema similar al que té el futbolista del FC Barcelona Samuel Umtiti. Va començar un infern. Després d’operar-se a la clínica Tres Torres de Barcelona es va quedar a Catalunya a fer rehabilitació amb el seu germà, però la recuperació es va eternitzar.

“Com que no tenia cartílag em van tornar a operar per injectar cèl·lules mare i el procés de recuperació va tornar a començar”, explica el jugador, que s’ha perdut una temporada i mitja. Amb tot, la seva resiliència ha tingut finalment premi. Diumenge passat va tornar a la selecció espanyola absoluta per la porta gran –titular– i ho va fer amb una victòria contra Rússia (16-14), equip que jugarà la copa del món del Japó. S’havia perdut pel camí, això sí, els partits de classificació per a la copa del món. Jorba admet que encara sent el genoll adolorit quan fa molts minuts que juga, però la llum al final del túnel finalment ha cristal·litzat.

La seva reaparició oficial va ser, de fet, el mes passat amb un partit amb el segon equip de la USAP, els Espoirs, el pas previ al seu objectiu somiat, debutar en el Top 14 amb la USAP. Ara mateix és l’únic jugador català que té la confiança absoluta de Santiago Santos, tot i que el seleccionador també va cridar fa unes setmanes el jugador format a la Santboiana Marcos Puig com a reserva i en l’última llista hi figuren els joves Dani Barranco (Sant Cugat) i Artim Kovalenko (Barça).