El reportatge
Precocitat sobre el trineu
Amb només 16 anys, Teo Tarifa ha completat la primera edició de la Snow Race by Gos Àrtic en la segona posició de la categoria de trineus tirats per sis gossos
šLa natura, els gossos, la conducció i la velocitat. Quatre passions que Teo Tarifa fusiona mitjançant la pràctica del múixing. L’afició li ve des del bressol –el seu pare el va iniciar a les curses de trineu de gossos– i l’ha portat a ser, amb només 16 anys, el participant més jove de la primera edició de la Snow Race by Gos Àrtic, celebrada entre el 18 i el 22 de febrer per traçats de Baqueira Beret i Port Ainé, que desitja recuperar l’esperit de la Pirena. Ho va fer en la categoria de trineu amb sis gossos i va obtenir la segona plaça, tot i la seva precocitat. Gens malament tractant-se de la seva primera cursa de mitja distància. “M’havia preparat per a la cursa des de principi de temporada. No sabia si l’acabaria perquè ha estat la meva primera cursa d’aquestes característiques. Realment no m’esperava que m’anés tan bé”, comenta en Teo, natural de Santa Coloma de Farners. El podi, però, és secundari comparat amb el fet de compartir l’experiència amb els seus gossos. “El més important és que ells estiguin bé i que hagin disfrutat de la cursa. Si tot això va bé, el resultat és bo per defecte”, explica en Xavier, pare d’en Teo.
El basc Itoiz Armendariz va ser el gran dominador de la categoria, imposant-se en les sis etapes disputades. “Corria principalment amb l’Itoiz perquè els altres dos participants ho feien amb gossos només de raça nòrdica i tenien menys possibilitats”, exposa el jove múixer català, que competeix en la categoria oberta a qualsevol raça de gos. Ell conviu amb quatre gossos de la família –la Kira, l’Anouk, la Goa i l’Urdin–, però per completar el tir a la Snow Race n’hi van cedir tres més –en Luko, la Salma i en Ronnie–. “Tenim una casa amb un gran terreny perquè els gossos disposin d’espai per córrer i disfrutar”, indica en Teo, per a qui els gossos “són una part més de la família.” De fet, sempre n’ha estat envoltat: “Quan vaig néixer, el meu pare ja feia múixing i tenia gossos nòrdics. Amb 8 anys ja l’acompanyava a la muntanya per estar amb ell i els gossos i pujar al trineu. Quan vaig ser una mica més gran em vaig atrevir a fer un pla d’entrenament i ara soc jo qui li pren el tir.”
L’afició implica haver de matinar diversos cops a la setmana per combinar els entrenaments –sovint amb un carretó amb rodes per camins propers a casa seva– amb els estudis. “T’has d’aixecar a les cinc del matí per hidratar els gossos abans de sortir a entrenar-se i després, cap a les vuit, ja he d’estar preparat per anar a l’institut. És sacrificat, però ho porto bé”, explica en Teo, que amb prop de 13 anys va començar a participar en curses del calendari de la lliga catalana de múixing. Una precocitat que té l’inconvenient de la dificultat a l’hora de disposar de prou participants per organitzar curses de la seva categoria d’edat. A més, en les curses federades, com ara el campionat d’Espanya d’aquest cap de setmana (9 i 10 de març), hi ha limitacions que no permeten a en Teo córrer amb un trineu de sis gossos com ha fet a la Snow Race. “En la categoria júnior el màxim és amb quatre gossos”, explica el seu pare, que comença a cedir el relleu a en Teo en el món del múixing. “Tots dos hem arribat a fer algun campionat de Catalunya, però ell ja és més bo que jo i vaig pensar que ja no em guanyaria perquè ja no correré més contra ell”, diu entre rialles.