Curs de supervivència

Tal com s’espe­rava, les exi­gents ram­pes de Vall­ter 2000 van ser el lloc idoni per asse­nya­lar els cor­re­dors amb millors expec­ta­ti­ves de gua­nyar enguany la Volta. Els 11 km d’ascensió, amb un des­ni­vell mitjà del 7,5% i ram­pes de fins al 18%, van evi­den­ciar la for­ta­lesa d’homes com Adam Yates (Mitc­hel­ton Scott), el més astut en el duel a cinc que va defi­nir el desen­llaç d’una etapa que ja tenia la con­si­de­ració de “reina” per la seva exigència en el tram final. Rere Yates, de 26 anys i resi­dent a Andorra, van cre­uar la línia d’arri­bada Egan Ber­nal (Sky), Dan Mar­tin (Team Emi­ra­tes), Nairo Quin­tana (Movis­tar) i Miguel Ángel López (Astana). Tots ells van pro­ta­go­nit­zar un emo­ci­o­nant frec a frec en els quilòmetres finals, dei­xant enrere noms pro­pis com Ale­jan­dro Val­verde (Movis­tar), que va hipo­te­car les pos­si­bi­li­tats de reva­li­dar el tri­omf final en per­dre més de dos minuts (2:19) per arri­bar a la meta. El murcià la va cre­uar tot just al davant de Tho­mas de Gendt (Lotto), que va ser­rar fort les dents per man­te­nir-se al cap­da­vant de la gene­ral. El seu avan­tatge, però, va que­dar rebai­xat a 27 segons res­pecte a Yates, ara segon. A menys de 40 segons també que­den Ber­nal, Martín, Quin­tana i López, que avui en la segona etapa de mun­ta­nya de la cursa –amb inici a Lla­nars i final a La Molina–, tenen ter­reny per tor­nar a ata­car. Per aquesta raó, De Gendt es mos­trava poc opti­mista a l’hora de man­te­nir avui el lide­ratge de la gene­ral: “El final de La Molina és acces­si­ble, però la pri­mera part és dura per a mi.”

“Al final hem que­dat cor­re­dors com Mar­tin Yates o Nairo López. No era fàcil gua­nyar, tot i que ho he inten­tat. Ha estat un gran espec­ta­cle pels atacs, com li agrada a la gent”, comen­tava Ber­nal en fina­lit­zar una etapa (179 km) que va arren­car a Sant Feliu de Guíxols i que ja des­per­tava mol­tes expec­ta­ti­ves. De fet, la mun­ta­nya era la pro­ta­go­nista, amb dos ports de pri­mera (Oix i Roca­bruna) i el final a Vall­ter 2000 con­cen­trats en el tram final. La pri­mera part va ser pro­ta­go­nit­zada per una esca­pada d’onze cor­re­dors, que van arri­bar a acu­mu­lar gai­rebé sis minuts de marge res­pecte al gran grup abans que la car­re­tera comencés a picar cap amunt. A falta de 50 km, el grup d’esca­pats s’havia reduït a sis cor­re­dors, però per dar­rere el pilot acce­le­rava al ritme que mar­ca­ven equips com el Movis­tar o el Mitc­hel­ton. Es pre­pa­rava l’assalt final per les ram­pes de Vall­ter i els favo­rits pre­nien posi­ci­ons. L’Sky va posar Sosa i Henao a tre­ba­llar per impri­mir un ritme demo­li­dor, que ja va fer tre­mo­lar les cames a il·lus­tres com Thi­baut Pinot, Ric­hard Bar­det o Val­verde. A 7 km de l’arri­bada, Pie­ter Wee­ning (Room­pot), l’últim dels cor­re­dors esca­pats, que­dava neu­tra­lit­zat i començava el ball reser­vat als més forts. Ber­nal va enge­gar el par­ti­cu­lar duel entre colom­bi­ans fent un pri­mer atac al qual Quin­tana va res­pon­dre. En un pri­mer moment va sem­blar que tots dos podien esca­par-se sols, però Yates, Mar­tin i González van saber man­te­nir-se a una distància prou curta per atra­par-los i arri­bar tots cinc a l’últim quilòmetre. Ja era qüestió de tro­bar el moment idoni per sal­tar i enca­mi­nar-se cap al tri­omf. I en aquesta par­tida de pòquer, Adam Yates, en el pal­marès pro­fes­si­o­nal del qual des­taca la victòria del Tour de l’Ave­nir el 2016 –entre altres victòries–, va ser el més viu.