No vaig estar malament, però el més important és que necessitàvem guanyar i ho vam fer. Estic content i també havíem preparat el partit per acabar les accions pels extrems. La setmana abans molts van ser de penal i no ho havia fet mai dues setmanes seguides. Ja et dic: el dia del Barça vaig marxar enfadat perquè necessitàvem els dos punts i, aquest, guanyes a fora un partit important i surts més content.

Ens havíem preparat jugar obrint els espais i va resultar. Vam fer el que vam dir i sumar en una pista petita, amb molta gent i molt ambient contra un equip que és penúltim i també s’hi jugava molt, al final... El plantejament de com està el calendari també t’obliga a marcar els pics de forma i crec que en partits complicats que teníem ja sabíem que era difícil sumar, que costaria. I aquest el vam aprofitar per anar a sumar. Sabem que el de la setmana passada i el d’aquesta a casa amb Torrelavega són molt importants. Com Cisne a casa, al camp d’Agustinos i després l’últim partit, depèn com estiguin les coses, amb Adrianenc a casa.

Els vídeos per analitzar el rival i saber atacar o defensar els seus punts forts o dèbils, amb en Cata sempre ho dic: fem molt bones preparacions. I aquest va ser un dels més ben preparats, crec. Com tots, però aquest especialment perquè vam fer tot el que tocava, la gent estava molt mentalitzada i motivada.

És un jugador polivalent que una mica el pots posar a tot arreu. I a sobre el poses a l’extrem, que deu fer dos anys que no hi juga [ara ho fa de central], i acumula dos partits que no hi ha hagut l’Ignasi [Moreno] i en [Marc] Prat i ha pogut fer-ho bé. És un jugador amb molta qualitat, a mi per exemple, que no soc primera línia, si un dia em fan posar de lateral em costa molt sortir de la meva posició i ell ho fa molt fàcil. Per a nosaltres és una persona molt important, en Xicu: a fora la pista perquè aporta molt i a dins és un dels cervells de l’equip i, al mateix temps, en moments puntuals que l’has de canviar de posició saps que aportarà. Per a ell és un premi a la constància i l’esforç. S’ho mereix més que ningú.

L’equip que tenim sempre ha demostrat que en els moments difícils tira endavant. Ho hem demostrat aquests sis anys, que sempre hi ha hagut dificultats, lesions, gent que ha marxat... I sempre hem estat allà. És l’ADN de l’equip. Acumula sis anys en aquesta categoria i si no hi hagués l’actitud i els valors que tenim, no acumularíem aquests anys en la categoria.

No ens hem de relaxar. Sí que hem tingut una petita davallada però ha estat una temporada amb moltes lesions i si hagués estat més regular i sense tenir tantes baixes hauríem pogut estar més amunt i tot. Hem tingut mala sort: Sergi [Mach], Arnau [Palahí], Ignasi, Prat, Uri [Márquez, baixa definitiva per motius laborals]... hi ha hagut entrenaments en què no hi eren set o vuit jugadors importants a l’equip per lesió, o temes laborals, o el que sigui. I això es nota molt: t’has d’agafar al que tens, aquí a Bordils som els que som i no hi valen excuses.

En Canyi ens ho deia, que ell ve d’estar tres anys fora [Marc Canyigueral, un any a Aranda i dos a Conca, sempre a Asobal] i que es nota molt aquest vincle que tenim. Jo també he estat fora [Granollers] i és tot més familiar i proper. I això ajuda molt, moltes vegades, a afrontar millor situacions en què has d’estar al davant. Això ens marca que estiguem aquí i que acumulem tants anys en aquesta categoria: en els moments complicats és quan aconseguim tirar-ho endavant. I per exemple aquest partit, per a nosaltres, era a vida o mort. Acabes guanyant com fa un any a Madrid i tot acaba sortint per la cohesió que tenim.