El Polo feia molt de temps que buscava l’accés a les semifinals de l’Euro Hockey League. En el cicle victoriós de Carlos Garcia Cuenca a la banqueta en què s’han guanyat copes del Rei i lligues a dojo, el conjunt barceloní mai havia assolit la final a quatre. I ahir, davant l’Egara i en el darrer any del tècnic a la banqueta barcelonina, ho van assolir. I Garcia Cuenca va arrencar a plorar sol enmig del camp després del darrer stroke de Borja Llorens que va segellar l’accés a les semifinals. “La felicitat és immensa. Crec que ho havíem merescut en els darrers anys però les circumstàncies no ens ho havien permès. És un gran èxit de l’equip. Mai hem deixat de creure-hi”, va dir després del partit el tècnic d’un Polo que avui (15.15h) s’enfrontarà amb el Rot Weiss de Colònia per un lloc a la gran final continental. “Ho intentarem, clar. Però, sabem que la dificultat és molt gran. Els rivals alemanys, belgues i holandesos estan a un altre nivell”, va dir Garcia Cuenca.

Per a ser-hi, el Polo va haver d’eliminar l’Egara amb un esforç extraordinari. El duel català, que va anar de menys a més, va ser titànic entres dos conjunts que van exigir-se al màxim. L’Egara va estar millor des de l’inici, sent protagonista del partit, dominant la possessió amb un joc de ritme lent i no deixant entrar al duel un Polo desubicat. Potser per la baixa d’un dels seus grans referents, Xavi Lleonat, que va veure el partit des de la grada per una ruptura de fibres. Pepe Romeu, amb un llançament penal extraordinari a l’escaire, va obrir la llauna en el primer període. I Lluís Mercadé va ampliar les distàncies en el tercer quart fent el 2-0. El gol va fer un clic en el Polo, que va trobar-se millor amb el duel trencat. Els canvis tàctics van donar el seu fruit i David Alegre va retallar distàncies. Però, l’Egara va tornar a marcar i llavors el Polo va fer el més complicat: amb un penal córner de Roc Oliva i un xut duríssim de David Alegre van empatar un duel que semblava que, amb el 3-1, el Polo tenia perdut. I en la tanda de shoot-out, Mario Fernandez Garin va baixar la persiana, va aturar tots els llançaments egarencs i el Polo va segellar el seu lloc entre els quatre millors equips del continent.