El Port Sagunt va celebrar el triomf al Blanc i Verd, en la seva primera visita en lliga –hi va jugar el 2015 a la copa quan era d’Asobal– com mig títol. I no n’hi havia per menys perquè van començar imposant la seva qualitat després d’un primer intercanvi (13-17), quan van voler, i van acabar gairebé perdent els papers, nerviosos i demanant l’hora: 28-29 a un minut per acabar i pilota per l’empat.

“L’Esteve, per exemple, arriba mort al final”, argumentava Catarain sobre com estava el seu equip al desenllaç. El central hauria pogut empatar, però finalment va ser Folques amb el seu cinquè gol el que va tancar el marcador.

El Bordils va començar molt fi, amb Pep Reixach primer (2-1), i Masmiquel després, completant el bloc i continuació amb Ferrer (4-3). Xicu Reixach amb un gol al lateral dret i el següent a l’esquerre (11-10) iniciava l’operació rescat, que completaria Farrarons amb dos gols més en quasi 10 minuts (13-14) i abans que Pep posés el 14-17 de penal abans de la mitja part.

Esteve Ferrer i Masmi van ajustar el resultat a l’inici de la segona meitat (17-18) i l’aparició de Ferran Pou va reactivar el Blanc i Verd. El darrer jugador a pujar al primer equip va fer el 21-23 a refús de l’aturada a Combis en una contra (l’esquerrà havia fet el 20-23, de murri a la banda) i el 24-25. Port Sagunt perdia els estreps i de nou Masmiquel al pivot feia somniar Bordils. Ferrer va fer el 27-28 després d’enviar el xut d’un penal al travesser i, Masmi, sí superava el porter en el duel a la distància (28-29) a més de dos minuts i mig per acabar.