Tennis

Ferrer es fa estimar

El xabià encaixa una derrota agraïda contra Nadal i s’acomiada del torneig per sempre “feliç” per l’ovació del públic

El manacorí jugarà els quarts contra Struff, botxí inesperat de Tsitsipas

La vari­a­bi­li­tat mete­o­rològica no va enter­bo­lir la litúrgia del dar­rer par­tit del llui­ta­dor de 37 anys David Fer­rer en les seves quinze par­ti­ci­pa­ci­ons en el Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell des que hi va debu­tar el 2003. El xabià, que serà home­nat­jat diu­menge amb tots els honors abans de la final, va clau­di­car en els vui­tens con­tra el mana­corí Rafa Nadal (1) per 6-3 i 6-3 en una hora i 56 minuts de lluita. El seu balanç en el Comte de Godó és de 30 victòries i 15 der­ro­tes en quinze par­ti­ci­pa­ci­ons. Els qua­tre cops que va arri­bar a la final entre el 2008 i el 2012 va clau­di­car pre­ci­sa­ment con­tra Nadal, l’onze cops campió. Ferru va rebre les mos­tres d’esti­mació del públic, que li va agrair l’esforç pun­tual i el com­por­ta­ment i la pro­fes­si­o­na­li­tat de tota una car­rera amb una tan­cada ovació que li va humi­te­jar els ulls. Segons abans, va dei­xar la cinta del cabell al mig de la pista, un ritual que ha ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat en els últims tor­ne­jos. “És simbòlic, la meva última gota de suor en una pista que mai més tre­pit­jaré”, va expli­car en una roda de premsa en què també va ser aplau­dit. Jugarà els últims par­tits de la seva car­rera en el Mas­ters 1.000 de Madrid que arrenca la set­mana vinent.

Nadal va sal­var dues pilo­tes de break en el fei­xuc pri­mer joc davant dels crits d’admi­ració del públic, que, lògica­ment, es va ali­near en major mesura al cos­tat del xabià. Però el mana­corí va apu­jar el seu nivell res­pecte del duel de dime­cres con­tra Mayer i en el sisè joc va apro­fi­tar la seva segona opor­tu­ni­tat de tren­ca­ment (5-2). Fer­rer va allar­gar el par­cial (5-3) quan la pluja va irrom­pre amb inten­si­tat rela­tiva i tots dos juga­dors van mar­xar als ves­ti­dors uns 45 minuts. Després de la represa, el balear va sege­llar el 6-3 i va tren­car en el pri­mer joc del segon acte. Sem­blava defi­ni­tiu, però Ferru va fer honor al seu renom i va igua­lar amb un break revi­ta­lit­za­dor (2-2). Per­se­ve­rant, el campió va con­tra­a­ta­car amb un altre tren­ca­ment (3-2) i va tan­car en la quarta pilota de par­tit. El mana­corí tindrà demà un rival força ines­pe­rat, l’ale­many de 29 anys fets ahir Jan-Len­nard Struff (51è), que va batre con­tra pronòstic el grec Ste­fa­nos Tsit­si­pas (5) –fina­lista el 2018– per 6-4, 3-6 i 6-2. El ven­ce­dor, si tot va com ha d’anar, se les haurà en semi­fi­nals amb l’austríac Domi­nic Thiem (3), un pri­mera espasa que es va des­fer del mallorquí Jaume Munar per 7-5 i 6-1 i que afron­tarà els quarts con­tra l’argentí Guido Pella, botxí del francès Benoît Paire: 7-5 i 6-3.

Per la part de baix del qua­dre, el japonès Kei Nis­hikori (4) té un camí força engres­ca­dor. L’asiàtic va apel·lar als seus galons i, amb un joc sobri i segur, va mar­car el ter­reny de bon començament con­tra el cana­denc de 18 anys Felix Auger-Ali­as­sime (16è favo­rit i 31è de l’ATP), el juga­dor més jove del qua­dre i un altre dels esten­dards de la nova gene­ració: 6-1 i 6-3 en una hora i 23 minuts. Se les haurà amb l’andalús Roberto Car­ballés, que va ser repes­cat de la prèvia per la baixa de Fog­nini i que ahir va eli­mi­nar el xilè Chris­tian Garín per 6-4 i 7-6 (2).

El rus Daniil Medvédev (7) també va pas­sar fluix con­tra el nord-ame­ricà Macken­zie McDo­nald (61è): 6-3 i 6-2 . El seu rival serà el xilè Nico­las Jarry. El botxí d’Ale­xan­der Zve­rev (2) va remun­tar con­tra el búlgar Gri­gor Dimi­trov –2-6, 6-4 i 7-6 (2)– i està espre­ment al màxim la seva con­dició de lucky loser –per­de­dor afor­tu­nat repes­cat de la prèvia– . El sud-ame­ricà té un vin­cle històric i curiós amb el tor­neig. El seu avi Jaime Fillol, pro­fes­si­o­nal entre el 1968 i el 1985 que va ser el catorzè del món i va gua­nyar set títols, ja va jugar el Godó. “Ell va trans­me­tre el cuquet del ten­nis a les meves cèl·lules. No par­lem de res més.”

EL PROTAGONISTA

Em sento feliç. Jugar i competir contra Rafa en l’últim partit a Barcelona és un final perfecte
Res no supera l’ovació que he rebut al final del partit. Mai ho oblidaré. És l’estimació de la gent en 19 anys de carrera. No es guanya en un dia
David Ferrer
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.