Un colofó amb nostàlgia
Hoquei sobre herba. Pere Arch (Egara) i Santi Morera (Atlètic) s’acomiaden de l’elit amb una final a quatre que tindrà en el derbi terrassenc el seu plat fort
Pere Arch i Santi Morera han preferit deixar l’elit de l’hoquei abans que aquesta els deixés a ells. Cosins de sang i amics de cercle íntim, estan a punt de completar una temporada de nota amb l’Egara i l’Atlètic, respectivament, i ho faran amb un colofó d’allò més atractiu: una final four de la lliga al Pla de Bonaire que té el derbi terrassenc com a plat fort de les semifinals. “És el partit més bonic de jugar amb diferència”, coincideixen.
Representen l’etiqueta de one man club –amb el matís que el Pere va jugar un any a Anglaterra–, han cremat etapes al Pla del Bonaire i a Can Salas progressivament i defensen aferrissadament els interessos dels seus clubs des que van agafar l’estic per primer cop. “Sóc net d’un fundador de l’Atlètic però la sang Arch va pesar una mica més. I ara sóc capità del primer equip de l’Egara”, explica cofoi el lateral dret ratllat. “Hem mamat la rivalitat des de petits. Hem anat creixent i els títols ens els disputàvem sempre contra ells. Ara ja no és així i la resta d’equips estan fent bé les coses a la base”, explica Morera, capità de l’Atlètic. “I quan hem anat creixent, l’equip que ha guanyat la majoria de títols ha estat el Polo. Però la rivalitat ha continuat sent amb l’Egara”, hi afegeix.
El duel terrassenc de dissabte serà el darrer derbi a l’elit de tots dos, que continuaran jugant en equips de categories més baixes i amb menys responsabilitats. I amb Les Fonts, l’equip d’hoquei sala amb què han disputat junts els últims tornejos indoor amb permís dels seus clubs. “Millor jugar junts”, coincideixen els dos jugadors, que la setmana passada van rebre un homenatge. “Ja fa temps que m’envaeix la nostàlgia. He fet alguna marranada interna de fer-me enrere però una veu em diu que és la decisió correcte”, comenta Morera, que es queda amb el derbi de fa un parell de setmanes perquè era el primer que guanyava a l’Egara a Can Salas. “Ara que són els mesos decisius de l’any i ho passes bé t’ho repenses però ja està decidit. La majoria de la meva generació ja ho ha deixat i ara em toca a mi”, explica Arch.
A la hora de tirar-se floretes, tots dos consideren que no són els més ràpids ni els més tècnics. “Però el Santi s’ha acabat convertint en un referent de l’Atlètic per persistència i intel·ligència, és racional dins i fora el camp”, comenta Arch del seu cosí. “Al Pere sempre se’l destaca en les xerrades prèvies als derbis. És un gos de presa defensant i té un únic driblatge en atac que sempre funciona”, comenta Morera. “I és un autèntic pesat amb els àrbitres, no calla mai”, sentencia amb un somriure el capità groc, que prefereix el Club de Campo en la final de la lliga. “Sóc un pesat però sempre de bon rotllo (riu irònic). A mi, m’és igual, però crec que qui guanyi serà favorit per a la final”, replica el capità de l’Egara.
Pere Arch i Santi Morerar ballaran l’últim ball a l’elit aquest cap de setmana. Serà més agredolç per al que perdi un derbi farcit de nostàlgia però els elogis per dues carreres lligades a uns colors oposats mai seran suficients.