Festa nacional al Camp Nou
Rugbi a 13. Els Dragons i la seva afició viuen avui una mobilització històrica per jugar el partit de la Super League (16.30 h, Esport 3) contra els campions del 2018, els Warriors de Wigan
Els Dragons catalans de rugbi a 13 acumulen ja unes quantes cites històriques des de la seva fundació el 2006. En la segona temporada de vida ja es van plantar a Wembley en la final de la Challenge Cup, on van ser derrotats pel Saint Helens, i l’any passat no només van arribar a la final sinó que la van conquerir. Uns mesos després es disposen a afrontar un altre repte majúscul i simbòlic, el debut al Camp Nou (16.30 h, Esport 3) contra els campions de la Super League, els Warriors de Wigan. Ho faran amb una mobilització mai vista en el club d’aficionats de la Catalunya del Nord –150 autobusos– que no es volen perdre la cita.
Normalment a l’estadi Gilbert Brutus de Perpinyà s’hi reuneixen uns 10.000 seguidors quan hi ha partit, una xifra que es veurà àmpliament superada avui, igual que l’entrada del 2009 entre els Dragons i els Warrington Wolves (18.150). Dijous el club ja havia venut més de 21.000 entrades.
Els Dragons són el somni fet realitat del seu president, l’empresari Bernat Guasch, un fill d’exiliats republicans catalans. Es va posar al cap que impulsar la participació dels Dragons a la Super League professional –formada exclusivament per equips anglesos– era la millor manera per expandir el catalanisme més enllà del Rosselló. Ell mateix va acordar amb Josep Maria Bartomeu la possibilitat de jugar al Camp Nou.
Els Dragons són el gran símbol de la supervivència del rugbi a 13 a la Catalunya del Nord. Aquesta va passar per la fusió el 2000 dels històrics XIII Català i AS Sant Esteve, club que s’acabaria reconvertint en el actuals Dragons Catalans. El seu himne és Els segadors, que sonarà avui abans del partit. L’equip, que portarà una samarreta especial, vesteix amb els colors de la senyera i els seus aficionats animen l’equip com si d’una selecció catalana es tractés amb estelades i tot.
El rugbi “professional”
La creació d’un rugbi de 13 jugadors va tenir un origen econòmic i data de finals del segle XIX. Alguns jugadors volien cobrar, fet que era considerat un sacrilegi pels jugadors. El rugbi a 13, amb el temps, s’ha convertit en un joc més dinàmic, més vistós, molt més inclinat a l’espectacle, sobretot per la velocitat de les accions i perquè hi ha, lògicament, més espais lliures. Les principals diferències són quan la pilota surt del camp, que es reprèn el joc amb una melé, i en el recompte de punts. Un assaig en val quatre i una transformació o un drop, un. L’equip que té la pilota disposa de cinc intents per anotar una marca o forçar una falta.