El Junior s’imposa a l’Egara i segella el bitllet per a la final
Hoquei sobre herba. Un solitari gol de Carlota Petchamé dona el triomf a les santcugatenques que arriben per tercer any consecutiu al partit definitiu de la lliga
El Junior jugarà la tercera final de lliga seguida. Les santcugatenques han superat l’Egara amb un solitari gol de Carlota Petchamé i demà buscaran la seva primera lliga estatal. Les santcugatenques es veuran les cares amb el Club de Campo, gran dominador de l’hoquei estatal, en la final. “Són el millor equip amb diferència, però l’any passat ja vam veure que era possible eliminar-les. Intentarem repetir-ho”, ha comentat Joan Vidal, el tècnic santcugatenc, després del duel
El primer quart ha estat de respecte i contenció. Cap dels dos equips ha obert les hostilitats i només alguna ocasió aïllada de Carola Salvatella ha divertit els aficionats. De l’estic de la mateixa Carola Salvatella, de fet, ha sortit la millor ocasió de les ratllades. El xut de l’egarenca, després d’una molt bona jugada de la seva germana Cristina, l’ha aturat Isa Barguño. La rèplica del Junior ha estat contundent: una pilota dins l’àrea egarenca l’ha resolta Carlota Petchamé amb una rematada suau que ha suposat el 0-1.
A partir d’aquí, el partit ha guanyat en intensitat i espectacularitat. Tots dos equips han trepitjat la línia de 22 rival i han posat a prova les porteres. El Junior n’ha tingut dues de clares per eixamplar distàncies: Stefy Piris ha fet lluir Chiara Romani i Mariona Serrahïma s’ha inventat una vaselina que no ha estat gol per ben poc.
Un penal córner de l’Egara en el darrer període ha estat l’ocasió més clara de les locals en un darrer quart en què el Junior s’ha sabut defensar amb fermesa tot i l’empenta egarenca. “Sabíem que seria un partit molt tàctic i físic. L’Egara sempre és agressiu i planteja partits així. Tot i el darrer penal, hem sabut controlar bé el duel”, ha analitzat Joan Vidal. Un darrer penal córner del Junior podria haver ampliat el marcador però no ha estat suficient perquè el gol de Petchamé ja li valia per accedir a la tercera final de lliga seguida.